dimarts, 19 de maig de 2009

Nova icona

"Gaudí deia que el seu mestre era l'arbre que tenia al davant i jo també penso que mai podrem fer una arquitectura millor que la d'un arbre", són paraules de l'arquitecte japonés Toyo Ito. La seva obsessió és trencar l'homogeneïtat de les caixes de sabates que han proliferat en el segle passat i per a això, diu, s'inspira en la natura, en les seves formes i elements.

Què saps de les Torres Fira, de l'edifici assimètric de color vermell sang que es veu ja fa mesos prop de l'Ikea de l'Hospitalet de Llobregat? A mi em té ja fa temps al.lucinada, de fet l'he anat veient créixer. El seu arquitecté és aquest japonés de qui aquests dies fins a finals de juny s'exposa una mostra del seu treball a la Casa Àsia de Barcelona.


Els edificis presenten diversos sistemes d'estalvi d'energia, un sistema de recollida i reutilització d'aigües i un sistema de captació d'energia solar. Cada edifici presenta una forma orgànica simbòlica, que ens fa recordar els elements trobats a la natura, com els rius i els núvols. La llum natural permetrà que l'interior redueixi al mínim la seva necessitat d'il.luminació artificial, a més d'estar dissenyat amb una continuïtat d'espais amb bastant fluïdesa. Han estat concebudes com una icona arquitectònica per a la zona, la primera, la torre vermella i curvilínia, serà l'hotel i servirà de contrapunt a l'altra, un prisma translúcid que alberga en el seu interior una silueta vermella i orgànica, i que serà un edifici d'oficines.

Enfront de la Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona, també ha dissenyat una façana d'un edifici d'apartaments de luxe que a mi tampoc em deixa indiferent:


M'agrada l'arquitectura, principalment la relació que es crea entre llum i espai, estaria molt bé poder entrar i veure l'efecte que té tot des de dins. Aviam qui hi accedeix abans.

9 comentaris:

Joan ha dit...

L’arquitectura es una tècnica privilegiada en quant (i en això es quasi única), permet reflectiria l’art, jo crec que l’habilitat d’un bon arquitecte es imitar la natura i fer-la habitable, funcional i a sobre aprofità els recursos naturals per donar-li vida a la “criatura” en qüestió.
Aquestes torres de L’hospitalet no et deixant indiferent ni tampoc la “Torre Agbar” amb el seu canvi de colors constant, coi mira tu que s’ha de ser ingenios tu...
L’altre dia un pilot comercial en comentava que en la maniobra d’aproximació nocturna a l’aeroport Barcelona la vista de dins la cabina no te en quant a bellesa res que envejar a qualsevol capital Europea, Paris inclosa.
Gaudi deia lo del arbre perquè senzillament la natura es perfecta i el home ha de buscar ser un imitador perfecte d’aquesta perfecció. (coi quina repetició del mot perfeccio)
Joan :-)

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Hola maca!

Dons jo penso, que s fantàstic que les persones tinguin aquesta sensibilitat envers la natura i els seus elements.

I si a sobre son capaços de plasmar-la als espais i objectes quotidians que ens envolten, es una forma maravellosa de compartir amb la gent del carrer, el respecte i l'admiració pel nostre planeta.

Creec que l'arquitectura, el disseny i les arts en general son un vehicle perfecte per poguer fer-ho.

Gràcies per apropar-nos una vegada mes, a coses tan boniques i interessants.

Una abraçada ben organicista

Gemma ha dit...

Hola Gemma, el primer dia que vaig veure aquesta façana al Passeig de Gràcia a primer cop d'ull vaig pensar que es passaven tres pobles per que trenca absolutament l'estètica que hi ha al voltant d'ella. Però la segona vegada la vaig trobar encertada, la combinació vell/modern m'agrada, és real un conjunt de passat i present, però sense abusar del present eh? que precisament a l'Eixample hi ha façanes precioses. Un altre contrast impactant és el de Diagonal Mar...Petons.

GEMMA ha dit...

Hola macos: Joan, Esther i Gemma!!

Barcelona és wapissima!!! Orgullosos n'hem d'estar en els seus aspectes estètics i innovadors.

La natura és un bon mestre, i tant, en tots els sentits. I encara que molts intentem guiant-se per ella i no perdre-la de vista ho hauríem de fer moltíssim més.

A gaudir dels bells impactes doncs, són motivants i generadors de belleses increibles, nutreixen l'esperit, i penso que són fins i tot alliçonadors!

Petons!

GEMMA ha dit...

Ah! Gràcies a vosaltres, sense un no hi ha l'altre.

annna ha dit...

Hola a tots, jo simplement dic que Barcelona és fantàtica, té de tot, tota mena d'arquitectura, desarquitectura, costtrucció, deconcstrucció, barris concrets amb vida pròpia, barris anònims on no es coneix ningú dels que viu allà, zones totalment habitades per inmigrants, zones habitades per emigrants, zones cosmopolites, zones de tot tipus, té de tot... és tope complerta, m'encanta i mira que no hi visc només hi he estat vivint un anys i is pogués hi viuria més temps, això si, amb escapades, eh...molt temps m'asfixia, igual que on visc ara que estic en plena natura i encara m'asfixia més, i també he de marxar de Menorca xq al saber q és una illa necessito saber q puc marxar....sóc un cul inquiet!!!!! xo bcn, al tenir-la aki no la coneixem prou bé!!!
anem a qualsevol lloc i anem mirant a tot arreu, estem a bcn i només anem mirant endavant i parlant pel mòbil.....mireu la diferència!

annna:)

GEMMA ha dit...

Hola cul inquiet! Anna, Barcelona és fantàstica i el planeta Terra és immens, viure una temporada a cada lloc seria genial, tot és proposar-s'ho i fer-ho. Jo a la propera vida intentaré néixer a Sebastopol com a mínim, jaja! Petons bonica

Dr. Flasche ha dit...

Recordo els dos anys que vaig jugar a Barna, a Bac de Roda, com quan soria d'entrenar em mirava la torra Agbar. Sempre m'ha agradat aquella torre i l'he defensada.

És veritat que jo no en soc cap entés, i coincideixo amb aquells que diuen que cal discutir com modificar el cel d'una ciutat, però com a tu, m'agrada aquests tipus d'arquitectura...

Almenys, com a profà en la matèria que camina pels carrers...

salut!

GEMMA ha dit...

Si Dr Flasche, hi ha construccions que transmeten emocions, arquitectures que parlen al vianant amb signes sensitius tocant per moments la nostra part mística.

Bons caminars pels carrers, i és que per gaudir no cal ser cap entés en res, oi? Petons!