dimecres, 20 de maig de 2009

Llumins

Per anar de compres en èpoques de crisi, text de Núria Rodríguez Bodelón, l'he llegit a la revista Literata i com m'ha provocat un àgil somriure, decideixo compartir la seva simpatia, aquí el transcric doncs:

Repeteix fixament davant del mirall: no necessito res, no necessito res, no necessito res. Comprova si ha quedat una ombra de dubte. Pensa uns segons en allò que et fa il.lusió i la teva economia et prohibeix. Prent-te les pulsacions amb dos dits. Si no perceps acceleració pots continuar. En cas d'emoció manifesta, torna a repetir el pas anterior.

Agafa una revista del cor i passa les pàgines amb parsimònia. Davant de cada fotografia de dona fantàstica, rica i luxosament vestida expressa: segur que no és feliç, l'important és a l'interior... Retalla nou d'aquestes imatges. Posa-les en un recipient de vidre i afegeix un llumí encès. Observa com ennegreixen les cares i es consumeix la fama en breus segons. Llença les cendres al wàter i fes un pipí. Ja ets a punt de sortir de rebaixes.


Bona sort!

5 comentaris:

Anna ha dit...

Jajajajaja!! Molt bona aquesta, si senyor.... ho tindré present a les pròximes rebaixes.
Un petonàs bonica.

Joan ha dit...

Cremes una vela negra m’entres et vas dient “ja es primavera El Corte Ingles”.
Tret del llibre negre del Joan, jjejee.

Joan :-)))

Cris ha dit...

Jajajaaja! No deixa de ser sorprenent la de mètodes "presumptament" vàlids que ens arribem a invertar...
No seria més fàcil convèncer-nos que no ens cal tal o qual cosa?

Mira que en som de dèbils eh!...

Aix, no som res!... ;-)

Petons!

GEMMA ha dit...

Jaja!! Graciosos consells, si!!

Anna ja em diràs si t'ha estat efectiu i ho patentem!

Per cert Joan, tens d'altres colors per poder triar?

Si Cris, com en saps, de fet necessitem menys del que creiem necessitar, i la crisi actual sabem que està aparentada amb aquest camí d'abusos.

BON DIA DE DIJOUS!!

Petons i fresques rialles jovenets!!

Núria ha dit...

Gemma!
El món és un mocador, i no, realment no de rebaixes... Sóc la Núria, del petit relat, i he nat a petar al teu bloc per casualitat. M'hi quedo una estoneta, eh?

Petonets!

Núria