dilluns, 25 de maig de 2009

Escriure

Sobre l'ofici d'escriure:

- Es deu escriure només quan la idea que un vol expressar és tan obsessiva que fins que no l'expressis de la millor manera possible no et deixarà en pau. Qualsevol altra motivació per escriure, la glòria, o, pitjor encara, els diners, encara que s'afegeixin al principal, a la necessitat d'expressar-se, només faran interferir en la franquesa i la qualitat de l'escriptura. És una cosa que s'ha de témer.

- Una cosa bastant freqüent i del que crec, pequen sobretot els escriptors contemporanis (en això es basen tots el moviment dels decadents), és el desig de ser especial, original, de sorprendre, de meravellar al lector. Això és encara més perniciós que les condicions col.laterals de les que he parlat en el primer punt. Exclou la senzillesa. I la senzillesa és una condició indispensable d'allò que és bell. El que és senzill i mancat d'artifici pot no ser bo, però allò que no és senzill i si artificiós no pot ser bo.

- La pressa en l'escriptura. És nosciva i a més simbolitza la manca d'una veritable necessitat d'expressar el propi pensament. Perquè si aquesta veritable necessitat existeix, aleshores la persona que escriu no escatimarà ni esforços ni temps per tal que el seu pensament assoleixi una claredat i una deficnió absolutes.

- El desig de respondre als gustos i a les exigències de la major part del públic lector en un moment determinat. Això és particularment perjudicial i destrueix per avançat la importància del que s'escriu. La importància de tota obra literària radica en que no és edificant de manera directa, com ho és un sermó, sinó que li descobreix a la gent alguna cosa nova, desconeguda, i molts cops contrari a allò que el gran públic considera incontestable. Però en aquest cas justament es posa com condició indispensable que no sigui així.


Són paraules de Lev Tolstói, del llibre que ja vaig esmentar fa uns dies, Correspondencia.

Ja he acabat de llegir aquest llibre. Ha estat un viatge de mesos per una pila de cartes seves plenes de confessions íntimes i clares, sinceres i profundes, repletes de dissertacions que fan pensar, reflexions del tot actuals, on hi abunden les discussions morals. Un home que no podia callar (somric), que veritablement diria que compleix els seus punts sobre l'ofici d'escriure transcrits més amunt, coherentment dur de pelar però sense deixar de ser afectúos tot exposant les seves discordances. Diria a més que va ser un pensador d'arestes no absentes de cert encís, transmet positiu encant. Una lectura nutritiva, de regust amplificant.

Han estat una munió de pàgines de les que feia melangia desprendre's, o millor dit acomiadar-se del seu remarcable protagonista. Un llibre ple de manifestacions intel.ligents, escrites per un home de caràcter malgrat que ell en molts moments es declari dèbil. Sincer en opinions i valoracions. Activista, pedagog, indignat amb els soberans del moment, d'esperit rebel i franc, implicat en els aconteixements històrics de la seva època, home d'afirmacions contundents al servei de la causa del seu país. Malgrat que la seva visió respecte a la dona no era massa progressista. Preocupat per les qüestions religioses, amb un enorme i particular sentit espiritual que es pronunciava de manera accelarada amb l'edat. Era un fidel exemple de les seves posicionades formulacions, un predicador que duia a terme allò que predicava, un home de conviccions.


He escollit aquesta imatge perquè la seva personalitat m'ha anat entendrint.

8 comentaris:

Gemma ha dit...

Gemma, és molt bonic aquest post, llàstima que avui no tinc temps de dir-te res més. Ho llegiré a casa amb més calma.Gràcies bonica.Petonets.
Ja he tornat a esciure al blog.

Joan ha dit...

Crec que el Tolstoi al conèixer Gandhi va tenir un abans i un desprès, perque es un canvi massa de cop i radical, be es la meva opinió

Bona i plàcida nit.

Joan :-))

Me como la vida misma ha dit...

Jo tambè prefereixo la sinceritat en els textes que llegeixo, en especial als blogs. Visca lo genuí!

GEMMA ha dit...

Hola Gemma, gràcies, el post està aquí penjat i ja saps que el pots llegir quants cops vulguis. Que bé que has tornat a escriure al blog, ara hi passejaré, genial! Petons

Hola Joan, com a pensador i intel.lectual que era, en Tolstoi va llegir als grans clàssics i estava enormement instruït, amb els anys es convertí en una persona reconeguda al món i rebia cartes de molta gent, entre aquestes se cita a Gandhi, però no sé en concret la seva mena d'influència en Tolstoi doncs en el llibre no surt reflexat. Però ja m'informaré per altres vies, a veure què es diu sobre el que comentes. Gràcies per l'aportació! Petons

Hola Francesc, comparteixo el teu visca genuí, fem un brindis infinit per la sinceritat, un preuat ingredient que ens humanitza i ens uneix! Petons

annna ha dit...

hola Gemma, la meva opinió va més per la banda d'en Francesc, jo sóc massa impulsiva, com per poder soportar textes,antics, filosòifcs, actual, assagos, novel.les en les que es traspua la falsedat, la pressa per entregar una obra que toca, en un dia determinat a l'editorial xq ens han pagat un avançament....bé això sona radical,xo és que jo tinc una forma determinada d'explicar les coses. Realment no és tant així com sembla, jo prefreixo la personalitat pròpia i sincera tot i que aqta alguna vegada aporti coses desagradables, prefereixo molt més la genuïtat.
ptnts,

annna:)

GEMMA ha dit...

Hola Annna! A partir del que dius, penso ara... que la impulsivitat i la sinceritat són com íntimes amigues, oi?

Petons!!

Dr. Flasche ha dit...

Haig de tornar primer aquí. Perquè aquesta entrada la tencia entre cella i cella per deixar un comentari.

Gràcies en primer lloc per les paraules del geni. Les trobo tan assenyades, tan certes.

Sempre m'he barallat amb una idea:
'la lluita contra la finalitat'. Encara no me n'he sortit, pero la conjunticó "per", 'para' en castellà em fa por, molta por. Penso que desmonta els verbs i els resta importància i validess.

No s'escriu per, s'escriu i punt. Trobar aquesta entrada, m'ha agradat per això, perquè em dona més pìstes en aquesta reflexió, que com veus, encara necessita unes quantes reformes i capes de pintura.

En qualsevol cas, gràcies per l'aportació i les idees!

david

GEMMA ha dit...

Ei David! Que maco el que dius, i el que sembla que t'ha aportat el post, és tan agradable i gratificant resoldre's, evolucionar dins un mateix i trobar llum a les pròpies "batalletes" internes, gràcies a tu per fer-m'ho saber. Bones reformes!