dijous, 28 de maig de 2009

Esbós

En el pròleg Els quaderns, esbossos de dissenyadors, il.lustradors i creatius. Ed. Blume, l'autor Richard Brereton ens diu:

A mida que estudiava cada cop més quaderns captava més similituds familiars. No totes són importants, però totes són necessàries. Per a alguns, els quaderns d'esbossos són un diari visual, on les idees s'afirmen, o reafirmen, o descarten. On la repetició aporta claredat, o aturdiment. Per altres, els quaderns d'esbossos només són un lloc per jugar, una sala per a la llibertat i una via d'escapament del treball.


El meu escriptori sol estar replet de lletges notes autoadhesives de color groc, petits recordatoris, referències i cites. Poden contenir el nom d'un hotel que mai visitaré, un llibre que mai llegiré, o un disc musical que mai compraré. Sovint em costa llegir allò que he escrit, i un cop escrit, no sempre ho vull rellegir. Rarament, si és que algún cop ho faig, guardo una nota durant més d'un parell de dies. Són més com pensaments fugaços, careixen de l'interès suficient com per recollir-los en un llibre. El seu propòsit és expulsar dits pensaments de l'interior de la ment.

Des que era nen, sempre que el meu pare passava pel costat d'un arbust florit treia la seva càmera i cridava a la meva mare per tal que posés. Durant dècades ha acumulat una col.lecció considerable d'exactament la mateixa fotografia una i altra vegada, totes immediatament relegades a l'oblit. "Aquesta" dirà amb una acceptació de familiaritat, pasant-li a la meva mare les darreres fotografies recent revelades. Ella quasi mai les mira; senzillament l'arxiva com les demés. El que és important no és la fotografia, és el moment en que va ser presa, la seva manera de dir-li: "t'estimo". Un dejà vu sense fi d'un hàbit inconscient, una renovació del que signifiquen l'un per l'altre.


Jo guardo un grapat de petites llibretes plenes de notes, on hi habiten un pupurri de records varis, el dia que les rescati reviuré moments segur interessants.

2 comentaris:

Dr. Flasche ha dit...

"Poden contenir el nom d'un hotel que mai visitaré, un llibre que mai llegiré, o un disc musical que mai compraré."

M'ha recordat molt el meu desordre, i el costum de voler moltes coses a l'hora i acabar per no fer-ne cap.

Té raó el mestre, només quan: "la idea que un vol expressar és tan obsessiva que fins que no l'expressis de la millor manera possible no et deixarà en pau" es fan les coses...

una exageració, peró un vincle a l'hora entre totes dues entrades...

M'ha agradat molt l'últim paràgraf també.

Canviant de tema, la meva entrada 'tercer deseo', té una reinvindicació social a més del caràcter amorós...però comentaris com el teu, que marquen la necessitat d'acotar-la, i desconnexionar-la de la recerca desesperada [que impedeix gaudir el present], em fan pensar que l'haig de polir més...I en aquest més, hi trobo, encara que et sembli estrany les paraules de Lev Tolstói, i la meva reflexió sobre la finalitat, al tanto amb viure per...

Se'm complica el comentari...perdona 'la chapa'!

salutacions!

david

GEMMA ha dit...

Hola David, celebro que els posts et donguin per pensar i reflexionar, no ets cap chapa, només faltaria. Salutacions Dr. Flasche!