dijous, 14 de maig de 2009

Dacs

Reconéixer la diferència forma part de l'autèntica apreciació de la vida. Marcia Falk, traductora i poeta nord-americana, que confessa que el seu primer amor és la pintura.


El dibuix és d'ella. Em recorda els que fèiem al cole (ja fa anys) amb els famosos DACS, quants fulls vaig omplir de traços amb les moltes possibilitats que donen aquests colors. M'encantava l'assignatura de Plàstica.

8 comentaris:

Rosana ha dit...

Mmmm... el dacs! I la bona olor que feien el bons? Després van sortir uns altres que fotíen una pudor fastigosa... puagggg!
Jo també disfrutava moltíssim amb plàstica! Però la meva favorita era naturals :)
Un petó de colors!

Ester ha dit...

Realment la pintura és un mon que com més hi entres, més descobreixes, més t'enriqueixes, més aprens, més crees, més gaudeixes i més ...i més enganxada estas..hehehe
ENTENC que per Macià Falk el seu primer amor sigui la pintura.

I tant els famosos dacs de l'escola, "la plàstica"la meva assignatura preferida juntament amb l'educació Física. Vaig tenir la sort de tenir un professor únic.

Ara de més gran m'he retrobat amb els dacs...ara ceres no tan toves que et fan crear formes, textures i colors especials

BON DIA!!!

Cris ha dit...

Uix! vosaltres deurieu dibuixar molt bé, perquè jo miro el quadre de Marcia Falk i em sento incapaç de fer res de semblant amb els Dacs.
A mi els Dacs mai no em van entusiasmar...a mi el què em fascinaven eren aquelles capses enormes, a poder ser de fusta i de dos pisos de Caran d'Ache, em quedava embadalida davant els aparadors mirant la gama cromàtica.
M'en van regalar una, però petiteta!!!!
Sabeu que jo no m'enrecordo de les meves classes de plàstica?!!!
La memòria és selectiva i de ben segur que si no ho recordo és que no deuria destacar gaire... ;-)

Petons per a les artistes! Muack!

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

ohhh!!! DACS...ami m'agrada molt imolt allo que feiem de pintar taques de color i despres tot negre sobre. Per despres pasa dibuixant amb un escoradents...apareixien traços fascinants de colors, que amb el negre feien un efecte precios.

Perdo...continuen sense funionar els accents.

Petons de colors

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

...ilgunes tecles tambe.

GEMMA ha dit...

Hola precioses!

Els Dacs eren fantàstics, Rosana l'assignatura de ciències naturals també m'agradava, però va ser després a BUP.A mi m'anava la Plàstica i Gimnàs!

Cris, tu vals per coses que ji ni flowers!! Com bé dius cadascú val pel que val, no problem, és com ha de ser. A mi també finalment em van regalar un any per Reis els Caran d'Ache i flipava colors!!! Jaja!!

Ester, el professor influeix tan en l'alumne, pot provocar odi o passions, en el teu cas va ser passió, genial!! I aquí et tenim: artista!

Hola Esther, si recordo molt això que dius del negre i els escuradents, jaja... era divertit i tenia molta intriga el resultat final. No et preocupus pels accents ni els errors, se t'ha entés perfectament.

PETONASSOS!

He decidit modificar el títol del post per Dacs.

Dr. Flasche ha dit...

A en Plató me l'estimo i molt. Sempre he estat un teòric jo. No t'ho he dit en l'entrada d'abans, perquè encaixar millor ara.

"Reconéixer la diferència forma part de l'autèntica apreciació de la vida"

és una manera molt maca de donar-li la raó al filòsof. Perquè de la relació entre la còpia i la idea, en aquesta imperfecció, en aquesta rotura de la simetria, aquesta 'diferència', no és sino una escletxa a tot un món nou per descobrir...

almenys, així ho vei jo :P

salutacions!

GEMMA ha dit...

M'agrada el que comentes Dr. Flasche, i com ho expresses, en la diferència hi ha molt per descobrir, i tant!! Salut!