dijous, 7 de maig de 2009

Cal.ligrafia

Postals i sobres amb segell, domiciliades i redactades a mà, ho recordes?


M'estic llegint Lev Tolstói. Correspondencia (selecció, edició i traducció de Selma Ancira). Una de les seves cartes és la que transcrit tot seguit, interessant com tota la resta que apareixen en el llibre. Trobo que el correu és una suggestiva via per conéixer a algú, una visió que dóna llum al lector, doncs l'escriptura és un llenguatge de móns àmplis:

Yásnaia Poliana, 8-9 de novembre de 1875
Estimat Nikolái Nikoláievich:

Tot aquest temps - dues setmanes - he estat cuidant de la meva dona malalta, que va donar a llum a una criatura que va néixer morta, ella mateixa va estar a la vora de la mort. Però, cosa curiosa, mai havia pensat amb tanta força en els problemes que m'interessen com en aquest període. Vaig llegir i rellegir amb molta atenció a Wundt i per primer cop vaig comprendre tota la força de la visió materialista de les coses; durant dos dies vaig ser un materialista fet i dret, però ho vaig ser per primer cop i darrer en la meva vida. Ara el pla que vostè té m'alegra encara més i el desafio a que mantinguem correspondència.

I bé, fins la propera trobada de les nostres ments. Déu meu, si algu pogués acabar Karénina per mi! Em resulta insuportablement repulsiva.

Seu,

L.TOLSTÓI


I és que mentre ho llegia m'ha vingut a la ment el seguit de cartes i postals que enviava/rebia dels meus amics quan erem petits, abans de l'aparició de les noves tecnologies, i que xulo era el moment de rebre un sobre o una postal invaïda per una cal.ligrafia del tot personalitzada!!

Ara tenim els emails però és un recurs que no acostuma a tenir tant d'encant i se sol emprar principalment per un ús més pràctic o inpersonal complint les necessitats de la immediatesa en que vivim immersos, encara que sortosament un sempre té aquelles persones més properes amb les quals segueix compartint pensaments fantàstics.

I també tenim els SMS, MMS i aquelles innovacions que van sorgint pel camí... com els nostres blocs que són tot un bell encanteri.

7 comentaris:

Gemma ha dit...

Hola, doncs jo el que faig és escriure una postal o una carta en les ocasions especials. La darrera va ser pel dia de la mare.M'agrada és molt personal. Un petó.

Rosana ha dit...

Hola Gemma! De tant en tant encara faig servir el correu tradicional, sobretot si trobo una postal xula allà on pari. Fa anys tenía la costum de enviar-me a mi mateixa una postal de cada lloc que havía visitat!
JO també he sentit aquesta nostàlgia de que parles mirant-me-les :)))
Mmmm... m'estàs inspirant :)
Una abraçada!

Anna ha dit...

Bon dia Gemma.
Jo tinc tota la correspodència important per mi guardada en una caixa amb una cinta.
De fet fins no fa pas tant encara utilitzava el sitema postal tradicional, ara, malauradament, el limito a les felicitacions de nadal i poca cosa mes..és una llàstima, doncs a l'igual que passa amb els llibres, per mi les cartes són vives, la olor, el tacte, la lletra... això no té preu!
En fi, que estic dacort amb la Rosana... crees inspiració. Ara no sé on guardo els sobres punyeta!! jeje..
Un petó.

Dr. Flasche ha dit...

Quan m'he fet seguidor del teu blog no he deixat cap comentari, tot i que he estat llegint fins al final de pàgina, i tot i que, algunes coses m'han vingut al cap per dir. M'he contingut, tot el cartell que anima a escriure.

No obstant, el to distés y casual m'ha animat a fer-me seguidor. Vindré sovint...

salutacions

[jo guardo totes les cartes i les postals, i també trobo a faltar correspodència....que no siguin factures]

GEMMA ha dit...

Ostres veig que encara no heu perdut l'habilitat de l'escriptura manual! Sabeu? jo m'estic adonant que només escric a mà la llista de coses que tinc pendents a fer i poca cosa més, curiós no? I trist també... I mira que m'agraden les manualitats. Idea per tractar en un altre post.

Dr. Flasche, jaja! De factures i publicitat tampoc en falten a la meva bústia, per tant si en volguessis més, ja saps...

Petons pandilla! Vosaltres també em provoqueu inspiració, només faltaria!

ah! Rosana, t'enviaves postals a tu mateixa, que mona ets, única.

Pèsol ha dit...

Hola, estic barrejant dos posts teus ja que estic escoltant a la Keren mentre que et parlo de la cal•ligrafia. M’agrada escriure en paper i amb estilogràfica, tinc vàries i vaig canviant per temporades. Ara, com que a la feina tot es en ordinador, un cartutx em dura setmanes i gairebé mesos. El que no he perdut es el costum de enviar postals. Quan marxem de viatge hi ha per tots: família, amics,... associo les postals amb moments de calma durant el viatge: aquell cafè, l’ombra d’aquell arbre, un banc en aquell petit jardí a la vora del mar,... A més tinc una mania des de les meves primeres sortides que es la de enviar-me una postal a mi mateix amb la participació de tots el que fem el viatge.
M’ha agradat molt aquest post. Com els mestres de la literatura son capaces de transmetre tanta emoció només amb una carta.
Petons.

GEMMA ha dit...

Hola Pèsol, que faríem sense les lletres! Veig que com la Rosana tens l'hàbit d'enviar-te postals a tu mateix, fantàstica mania doncs. Que tinguis molt bons propers viatges farcits tots ells d'inspiradores postals! Petons