dimarts, 7 d’abril de 2009

Perseverança

Aaron Lordson va arribar sol a Espanya, procedent de Togo. I a Barcelona, enfront de l'antic cinema París, avui desaparegut, va asseure's Aaron per primer cop a cantar. La seva lesió ocular el priva de mantenir els ulls sempre oberts, és per això que acostuma a dur grans ulleres negres i a viure amb els ulls tancats. Aaron canta per tant a les fosques mentre al seu voltant es genera sempre una gran munió de gent.

La seva mare li havia dit quan estava a Togo que mai arribaria a ser res, que mai aconseguiria cap cosa. Però ell va acabar la carrera de medicina, es va especialitzar en ginecologia, i a l'obtenir el títol, se'l va entregar a la seva mare. Tot seguit va arribar a Espanya sense res i a la recerca de l'èxit. Ha dormit en ponts, en parcs, de casa en casa d'amics i coneguts...



És difícil guanyar-se la vida en el carrer però Aaron n'és un exemple clar de que es pot arribar a aconseguir. Ell viu de la música, i on més li agrada tocar és al carrer, amb la seva gent. Te'l pots trobar pel passeig de Gràcia, pel Casc Antic, pel Port de Barcelona... jo encara no he tingut la sort de sentir-lo en directe, estaré a l'aguait.

Fantàstic exemple de constància, de que tot és possible. La seva és una història admirable i té una veu majestuosament potentosa.

Coincidència, acabo de rebre una cita de Leonardo da Vinci que va d'això: "Si una persona és perseverant, encara que sigui dura d'entenimient es farà intel.ligent, i encara que sigui dèbil es transformarà en forta".

9 comentaris:

Anna ha dit...

Simplement: Sensacional.

Me como la vida misma ha dit...

L'altre dia, de shopping, me'l vaig trobar cantant al Passeig de Gràcia i, en sentir-lo, l'estomac es va fer gran, molt gran. Aquesta veu tan portentosa em vaig emocionar. Un regal.

Cris ha dit...

Exemples com aquest et fan creure en els somnis, en l'esforç, en que tot és possible si lluitem per aconseguir-ho.
Gràcies per mostrar-nos-el en aquests temps difícils on sembla que la crisi i la realitat han acabat amb els idealistes.

Manel ha dit...

Recuerdo perfectamente aquella tarde, cada detalle de esa tarde especifica.
Habían pasado dos años desde nuestro último adiós. Hoy; transcurrido ese tiempo, todo aparece inmóvil. Aquella tarde, después de hacer el amor, pasados unos minutos de compartir caricias y sonrisas con la mirada, me dirigí al lavabo.
Por la entreabierta puerta, se filtraba una voz desconocida, rasgada, emotiva. Conocía la melodía, pero no podía discernir ni apreciar el autor de esa voz, no era Louis Armstrong.
Al salir del baño, Ella, estaba sentada en el sofá cubierta tan sólo por una toalla. Sus ojos, cerrados, sólo se despertaron al finalizar esa melodía conocida “Hello Dolly” por esa voz desconocida; Aaron Larson.
Al día siguiente, hubo esa suerte que Ella anunció aquella tarde precisa.
Aaron Larson acompañado de su guitarra, sus negras gafas, sus Cds y su manager, nos deleitó con su voz ya conocida.

GEMMA ha dit...

Hola macos! M'alegra que us agradi en Lordson i no tinc cap mena de dubte de que sentir-lo en directe ha de ser la hòstia, ja veig que algú de vosaltres ha tingut el gran plaer de deleitar-se amb la seva inesborrable presència sonora. Hi ha persones amb un potencial exquisit!

anna ha dit...

Hola Gemma, amb el teu permís, i a través del blog de l'anna he arribat al teu i és només per agraïr-te el poder posar nom a la meravellosa veu d'en Aaroon, dius q no l'has pogut sentir mai en directe...perd una tarda, ves a bcn, a portaferrissa, a pg de gracia, a la plaça del costadet de portaferrissa,la del la catedral, o sino atura't un moment per aqta zona i sentiràs una "peazo" veu meravellosa, fantàstica, d'home, home de veritat i és ELL, i ja stà.
Tan fàcil com això, jo durant un any, vaig star a bcn i havia de passar x aqta zona x anar a classe:resum cada dia feia tard, normal!!!!! es LA VEU! i si es lluita els somnis a vegades es fan realitat, només espero q el seu arribi a complir-se i el teu de de sentir-lo només es questió de passejar x aqta zona, de veritat!!!!!
anna-carri.blogspot.com

sorry x la intromissió!!!!
xo mha fet tanta ilu poder-li posar nom a aquest home amb ulleres negres!!!!!!

GEMMA ha dit...

Hola Anna, un dia d'aquests aniré en busca del so directe d'en Aaron. Benvinguda a viatgeplural, no ets cap intromissió (només faltaria!, el més xulo és rebre aportacions) ara passejaré pel teu bloc. Ens llegim! Petonet i gràcies mútues doncs.

esteve ha dit...

Te tanta força qui canta com qui l'admira, dons un sensa l'altre no serien res.
T'animo a que fagis nous descobriments i t'interessis per ells
una abraçada!

GEMMA ha dit...

Hola retrobat Esteve! Per bons i interessants descobriments estic sempre animadíssima, ja t'aniré fent cinc cèntims i així tu també podràs gaudir-ne'n. Una abraçada!