divendres, 10 d’abril de 2009

Observar

Aquest matí he fet aquest seguit de fotos, aleshores on em trobava no plovia:


No et pensis que ha florit de cop. Però, t'imagines que el ritme de la floració fos molt més veloç del que estem acostumats, i per tant la nostra vista pogués topar de cop amb una florescència precipitada?

6 comentaris:

anna ha dit...

Hola Gemma, en primer lloc espero no et sembli malament q deixi algun comment de tant en tant, ja fa temps q baig treien el caparró i el teu blog el trobo molt interessant, el vaig trobar a traves de l'anna, q també és força interessant.
En relació al q dius de la florescència precipitada, la meva vida per desgràcia, de moment encara no puc canviar la paraula si q ha estat precipitada, tot va anar molt ràpid des de jo molt jove i t'he de dir q si q sé segur que cada vivència ha de trasncórrer en el temps vital q li toca, sino simplement s'altera tot i resulta que et "perds" i arribes als 4o,q has estat fent feines q no et tocaven, exercint unes funcions i mostrant unes emocions que tampoc et tocaven i ara dius: on i qui és l'Anna?
Sort q la natura és sàbia (de moment) i la floració continua el seu ritme natural, i nosaltres els humans,x anar bé, tot i q la vida ja es va complicant x si sola, l'hauriem de mantenir tb en el seu temps natural,
óndia! sorry x la parrafada!!!!!

Encatada Gemma, jo em dic annna!!!
fins aviat i felicitats x teu blog, és molt interessant!

Cris ha dit...

Hola Gemma!

doncs coincideixo completament amb el què diu l'Anna: cada cosa té el seu temps i és inútil voler precipitar esdeveniments. Tot té un ritme, un tempo que cal saber respectar.

I tot í que potser sí seria bonic llevar-se un dia i que de sobte tot hagués florit sobtadament, m'estimo més poder admirar el procés: veure com lentament el pètals s'ens ofereixen esplèndids, i després es marceixen i el cicle de la vida segueix inalterable el seu pas...
Aliè a les presses, i a imposicions temporals que sovint adquirim en aquesta estressada societat.

Petonets!

Ester ha dit...

tens tota la raó Gemmassa!!!! i quins fotos....maquissimes i realment semblen la mateixa flor
Un petonas de bon dia i a continuar florint com cada dia

Pèsol ha dit...

Precioses les fotos.
Després de les nevades d’aquesta setmana sembla que la primavera s’obre camí, com la teva flor.
Un petó.

La lectora corrent ha dit...

És cert que tot té un ritme, però el ritme no és sempre igual per a tothom. i dins la vida de cada persona hi ha ritmes diferents segons les èpoques. Fa pocs dies vaig fer anys, una edat que moltes persones estan esperant amb ànsia per jubilar-se i gaudir de la vida tranquil·lament. En canvi, jo estic començant un projecte de treball que m'entusiasma i del qual espero també gaudir molt els dos propers anys.

GEMMA ha dit...

Hola macos! Desitjo qeu aquests dies us hagin anat fantàsticament bé. Tot té un ritme, i cada cosa té el seu temps, i tant!!

Només que quan vaig fer aquesta composició em va aparèixer en ment imaginar-me la floració en un plis plas, la possibilitat hipotètica de sorprendre'm amb el canvi del seu natural ritme, viure-ho de sobte a pas de càmera ràpida. La sensació canviaria i és això el que de sobte em vaig voler imaginar.

Petons sers sensibles.