dimecres, 29 d’abril de 2009

Negre

És el color més fosc, és l'antitesi del blanc, l'altre color de la dualitat natural. De fet, el negre pur és l'absència de color i de llum. Només existeix (en teoria) en els objectes estelars coneguts com a "Forats negres", que no deixen escapar cap radiació, llum visible inclosa. No reflecteixen res, no emeten llum.

A la vida més normal, el negre és el color neutre més fosc que un aparell, pintura o tinta són capaços de reproduir. La qüestió de la neutralitat (absència de predomini d'una longitud d'ona concreta) és essencial per a que l'ull humà consideri "negre" aquest to.



Estilitza i apropa. També transmet noblesa i elegància. Entre els xinesos i els egipcis, però, el negre va ser signe de fertilitat. Entre els primers, a més representava el yin femení. Malgrat la consideració negativa del negre, la raó per la qual es va imposar, sobretot durant una època, l'ús del color negre com singularització d'un determinat estatus social, té a veure amb la protecció que aquest color exercia contra els moviments del mal.

El color negre ha estat associat amb l'anarquia des de finals del segle XIX.

És el color del silenci, del misteri, de la tristesa, de la separació, de la nit, de la mort, de l’ansietat i de la protecció. Qui l’utilitza molt, s’escuda en aquest color.

9 comentaris:

Anna ha dit...

Vaja, tot i que la majoria de coses que expliques sobre el negre ja les sabia (es el que tenen les escoles d'art, aquestes coses te les expliquen, jeje), m'han sorprès les que per mi són noves.
Ara m'entenc mes a mi mateixa en les meves èpoques "negres", jeje, gràcies.
P.d. He de dir que es un no-color que m'encanta, encara que no és l'únic.

Rosana ha dit...

Hola Gemma! M'encanta el negre! Em trasmet seguretat. Llavors sóc de les que s'escuda en ell ;P
Un petó!

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

jejeje...em pasa elmateix que a la Rosana.

Jo es que reconec que soc una mica gòtica per dintre...i ara que ho dius, si que de vegades necessito amagar-me...

Una abraçada amb moltissima llum

Cris ha dit...

Doncs coincideixo tant amb la Rosana com amb Siempre al filo de lo pisable: m'agrada el negre, el trobo elegant, i alhora discret.
He passat èpoques que vestia molt fosca, quasi bé sempre de negre, un dia em van dir si volia passar desapercebuda...i el teu escrit em confirma que és aquesta la idea que s'associa a aquest no color.

I tot i que en la nostra cultura el negre s'associa o s'associava -sobretot a l'època dels nostres avis- a dol, en altres cultures és el blanc el color del dol.

És fantàstica aquesta simbologia i el significat dels colors!

Gràcies Gemma per aquest degoteix constant de curiositats!

Muuuuack!

anna ha dit...

Hola noies, teniu raó, en les nostrs cultures el negres s'associa a fenòmens socials més o menys dolorosos, xo per mi també és el color que em fa sentir més segura, més dona, més imponent i amb més força,i també més amagada darrera aquesta colla d'adejctius tant exuerants, contradicori,eh.
M'he passat anys vestint de negre,per la feina, tot justa en fa tres o quatre "m'he alliberat, de dia, eh" de ni encara no!!!!! I ara tornema a estar en epoca de "borrasca"...

Gemma ets un crack alhora de treure temes de convesa, muacs!
annna:)

anna ha dit...

Ah! per cert i com a norma, preciosa la imatge d'aquest post, la majoria ho son, son esplèndides!!!
espectculars, senzilles, minimls, netes, fresques! de fet em vas pillar x una foto i un comment de l'Anna....que sap molt bé el que fa.

asiau, pt

GEMMA ha dit...

Bon dia precioses donasses!

Llegeixo coincidències.

Doncs la meva relació amb aquest fosc color ha anat canviant, abans em vestia més de negre, ara menys perquè no sempre em ve de gust (de vegades el rebutjo i tot! Jaja.. és curiós) i coincideix que quan ho faig és per aquelles ocasions especials, on l'ocasió o les ganes em demanen una mica més d'elegància. Potser aleshores inconscientment m'amagui, això ja no ho sé, ja se m'escapa, però jo no ho visc així.

Desitjo que a partir d'ara quan us vestiu de negre sigui pel vostre bon gust de l'elegància i per ressaltar el vostre imponent atractiu!!!

Molta alegria, som unes cracks.

Una abraçada ben estilitzada.

anna ha dit...

Ei, Gemma, amb això ara ultimament estic d'acord amb tu...
Només em ve de gust en ocasions determinades...q normalment no son les q se suposa q s'ha d'utilitzar...
En aqta època és signe d'un estat d'ànim, pura i simplemnt....no és res mes o un sopar de gala...i com q d'aquests no n'hi han massa a la meva agenda s'ha reduit a dies concrets i puntuals, enkra q en temps passats, formes part d'un uniforme meu,constant i vital!!!

annna:)

GEMMA ha dit...

Anna, que no retornin mai determintats moments passats!! I a vestir-se molt de negre per aquestes ocasions especials. Elegants gales! Petons