divendres, 17 d’abril de 2009

Necessitats

Per aconseguir entendre les necessitats reals d’una persona, cal comprendre abans les necessitats humanes en general.

De manera global, han estat classificades per molts especialistes, però l'americà Abraham Maslow les va estructurar en forma de piràmide, on la base representa les necessitats mínimes i la part superior la necessitat i l’ideal de tota persona:



Les necessitats humanes segons MASLOW són les següents:

Els éssers humans ens movem per aconseguir incentius o satisfaccions de certes necessitats i/o desigs, i també per evitar estímuls que amenacen la nostra integritat física i psíquica.

Davant d’una necessitat, varien en la persona les seves funcions fisiològiques, psíquiques, de percepció, emoció, contingut de pensament...

La motivació és constant, variable i complexa. És una característica de tot organisme. L’home és l’animal que més necessitats té, quasi mai està completament satisfet i, si així succeeix és durant molt poc temps: tan aviat aconsegueix un desig, n’apareix un altre en el seu lloc.

Les necessitats pero, s’ordenen en una jerarquia o nivells i, quan s’assoleix un nivell se sol manifestar el següent o una part. Maslow, com a estudiós del tema, va col·locar les cinc necessitats fonamentals en forma de piràmide i va incloure en cada nivell un seguit de conceptes:

Fisio-biològiques: fan referència a les necessitats bàsiques, com menjar, dormir...
Seguretat: l'ésser humà necessita estabilitat, protecció, ordre, llei, límits entre el bé i el mal...
Pertinença: l'ésser humà necessita sentir-se integrat en la societat, en la família, en el grup al qual pertany... És a dir, sentir-se estimat.
Notorietat: valoració, dignitat, respecte, competència, força, reputació, nivell social, fama, llibertat...
Autorealització: ser allò que es vol ser. Arribar a ser el que un sap que pot ser.

Generalment, estem més o menys satisfets o insatisfets en els diferents nivells al mateix temps.


Com portes el teu camí cap a l'autorealització (en singular o plural)? Estàs molt lluny encara, o ja l'ensumes?

Amunt, sempre amunt!

4 comentaris:

Anna ha dit...

Com ho diuen allò ..."estamos en ello"? En fi, tema interessant i recurrent en la meva vida... no t'hi poses pas per poc tu amb les preguntes!
Crec sincerament que quan ens tranquilitzem i aprenem a estimar-nos a nosaltres mateixos el llistó de l'autorrealització de cop i volta ja no queda tant amunt.
Un petó i bon cap de setmana.

Cris ha dit...

Doncs a mi la pirámide de Maslow com a teoría m'està molt bé...però només això com a teoria.

D'entrada Maslow per considerar el nivell superior, el de l'autorealització va considerar només alguns personatges de la talla d'Abraham Lincoln, Einstein, etc.
Però no crec que la mostra fos significativa per generalitzar la seva afirmació de personatges autorealitzats.
A més, què és per a cadascú l'autorealització i quina prioritat li donem en les nostres vides és quelcom absolutament subjectiu.
Una altre qüestió és per exemple el fet que persones que no tenen "assolits" paràmetres del què Maslow considera nivells inferiors (sense parlar dels fisiològics o més bàsics), com el de la seguretat parlo per exemple de la propietat privada etc. poden sentir-se plenament autorealitzades.
No per a tothom és fonamental tenir pertinences abans que tenir cert grau de moralitat o per exempel tenir una familia, aspectes considerats en diferents estadis segons Maslow.
En fi, ja veus que sóc molt crítica amb la famosa pirámide...
Però no deixa de ser teoria.

Lluny de tant jerarquitzar les necessitats sóc més partidària de que no és més ric qui més té sino qui menys necessita. És a dir minimitzar les necessitats per a l'autorealització. ;-)
Toma ya! M'acabo de carregar al pobre Maslow... Jajajajaja!

Bromes a part, per a gustos, els colors!

Petonets!
Cris

Pèsol ha dit...

Perquè una teoria triomfi, es faci famosa i tothom la conegui es necessari que sigui simple i es el que passa amb aquesta de Marlow. La piràmide explica una obvietat: si no tens per menjar la teva ànima no està per músiques, aquí faig un enllaç amb “sun flower” ;) ja, ja, ja...
Estic d’acord amb el que diu na Cris i es que la vida no es simple sinó més aviat molt complexa i partint de la base de tenir les necessitats biològiques resoltes una persona pot estar en qualsevol dels pisos de la piràmide i transitar entre ells sense necessitat de tenir resolt els de sota. A més això de realitzar-se segons Les Lutiers es “trascender por encima de las cosas hasta encontrar cierto tipo de equilibrio, como por ejemplo: un árbol”.
Qui vol ser un arbre?
Petons

GEMMA ha dit...

Hola Anna! Maco que "estés en ello" jo t'animo a seguir estant-hi! Petons

Hola Cris! És una teoria com bé dius. No he aprofundit en ella, i no tinc per tant més referències que la idea bàsica del seu plantejament, però la comparteixo bastant, la trobo bastant encertada perquè crec que un no pot arribar a autorealitzar-se si un no se sent satisfet amb si mateix i per tant amb la vida, i crec que per sentir-se satisfet és necessari està cobert dels esglaons citats: aliment, estabilitat (en termes generals, i no em refereixo a l'econòmica que també es podria comptar), estima, respecte... Crec que si un va coix i per tant li manca algún esglaó l'autorealització no és plena, o senzillament no pot sentir-se'n plenament autorealitzat.

No sé si m'explico o em faig entendre?

Petonet, bella dona crítica!!

Hola Pèsol! Ok, i com que volem que la teva ànima estigui per la música, et prego que mengis molt, coneguis bé els límits entre el bé i el mal, facis el favor d'integrar-te al màxim a la societat i siguis molt fort.. perquè aleshores et sentiràs autorealitzat i segur que la teva música sonarà de meravella!!!!