dissabte, 25 d’abril de 2009

Instruir-se

Lorena Cabo és l'autora de Quan va parlar el Buda, el seu primer llibre de poemes. Aquí en transcric un:

POBRE PETIT jove perdut,
que vius accelerat
i creus que has prosperat
per fer el que has volgut.

Peques de nen i d'innocència,
però per tu jo tinc paciència.
Tu seràs el meu pacient,
jo la teva referència.

Que no saber no és dolent,
tots hem pecat d'ignorància,
però és un fet amb rellevança
si no saps, per què no aprens?



Una proposta plena de bones intencions.

(Il.lustració de David-Newton)

4 comentaris:

Joan ha dit...

si no saps, per què no aprens?.

Aquet petit parraf es genial, donaria per fer una tesis.
Gracies
Joan. ;-))

anna ha dit...

si no saps, per què no aprens?
si no apres potser és perquè no has tingut oportunitat...

Semper cal una segona oportunitat, no Einstein de segona.

De què vas fer la teva tesis?

annna:)

anna ha dit...

Hola Gemma, m'alegra aquesa nova faceta, és interessnt, m'agrada...xo em sap greu dir-te que he estat una mica grollera en un comment, el fet és q ja fe de va temps amb totes nosaltres, anna, de 40...i que?, jo, una esportista, en fin uns cinc o sis i avui m'ho ha servit en safata, et demano disculpes.
Normalment, a l'escriure em dona temps a comtar fins a 100!!!!

Q vagi molt be!
M'encanata el teu bloc!
annna:)

GEMMA ha dit...

Hola!

Gràcies a vosaltres, encantada Joan de la teva visita, crec que comparteixo el que vols transmetre amb el què dius.

Anna, no entenc massa el que em vols dir, però no et preocupis per res, tot va bé, i m'agrada que ens llegim.

Sobre el poema... dir que
m'encanta el que suposa aprendre, descobrir-se en el procés de l'aprenentatge, sezillament això. Trobo una sensació bestial notar que un s'amplia, que creixes i amplifiques el teu personal horitzó.

Tesis? La de la vida!

Petons