dimarts, 21 d’abril de 2009

Emotivisme

Cap a mitjans segle XX la major part de la filosofia ètica era metaètica. En lloc de preguntar-se: "Quines accions són bones?" els filòsofs es preguntaven: "Què significa dir que una cosa és bona? "X és bo" vol dir només "m'agrada x?" o bé "x és bo" expressa una emoció que sento quan observo x o penso en x?" L'última postura (expressa una emoció individual), coneguda com a emotivisme, troba la seva expressió en aquest sofiacudit:

Un home escriu una carta a hisenda on diu: "No he pogut dormir sabent que he fet trampes en la declaració de renda. He declarat uns ingressos inferiors dels reals, de manera que els adjunto un taló per valor de 150 dòlars. Si continuo sense poder dormir els enviaré la resta."



Quin intent de persuació, no?

4 comentaris:

Anna ha dit...

Hola Gemma, això no te res a veure amb el teu post (que el trobo molt interessant, com sempre), però quan ho he vist he pensat en tu i en que ho trobaries interessant, poder m'equivoco però no hi perdem res.
Entra aqui i ja em diràs.. http://www.bacnyc.org/
..si treus el cap per NY aquest mes de maig poder... jeje.
Un petó guapa.

GEMMA ha dit...

Ei Anna, que maca ets!! Gràcies per pensar en mi, estaria molt bé escapar-me a NY i veure'l en directe, seria un regal inoblidable. Potser una mica precipitat, però m'encanta que me n'hagis informat. I tant que ho trobo interessant, no t'has pas equivocat. Petonàs bonica

Pèsol ha dit...

I que passa quan una cosa t’agrada i es dolenta? Eh?, o aquells xarops tan dolents que et curen?.
Petons

GEMMA ha dit...

Pèsol... cal buscar i trobar el punt mig, la bona dosi, si no t'ha de perjudicar tampoc cal renunciar-hi! I els xarops s'han de prendre sense respirar, com quan erem petits! Jaja! Petons