dimarts, 14 d’abril de 2009

Carpe diem

Expressió encunyada pel poeta romà Horaci:
Carpe diem quam minimum credula postero.
Que ve a significar "aprofita el dia, no confiïs en demà".



A viure el present doncs, la màxima dedicació ha d'estar abocada en l'ara!

6 comentaris:

Anna ha dit...

Per que ens costa tant de recordar això?? La majoria ens passem la vida lamentant-nos dels naps i de les cols i oblidant-nos que si ens en lamentem es perque ja han passat, per tant no cal perdre-hi tant de temps, no vull pas dir que no i haguem de reflexionar per aprendre a ser millors, o si mes no intentar-ho, però no cal que ens hi perdem!
Gràcies pel recordatori.
Magnifica pel·licula, si senyor!
Que tinguis una magnífica setmana i ...carpe diem!

Cris ha dit...

La pel.lícula "El Club dels Poetes Morts" ha estat sens dubte el més influents dels films en la meva adolescència.
Tinc el llibre de l'argument, el llibre dels poemes que es citen a la pel.lícula, la peli en VHS (!), la música en cassette (!), també tenia un póster de la pel.lícula en alemany que un amic va trobar i em va portar d'allà.
I no només això, arrel de veure-la per primera vegada vaig començar a buscar informació sobre els autors que cita. Així vaig començar a conèixer alguns dels més grans poetes nord-americans, als existencialistes: Whitman, Thoreau, Keats, Tennyson, R. Lee Frost...
Així que ja veus, avui si que encertes de ple.
Ah! i per suposat és la pel·lícula que he vist més vegades...potser unes 15 ¿?!!!!
En fi, ja veus, una incondicional de la peli i la filosofia que predica.
Carpe Diem noies! La vida és molt curta per no viure intensament cada moment!!!!

Gemma ha dit...

Estic amb les tres.
Cris,tu a més has fet un màster en el tema, per tant penso fer cas de les teves indicacions. Gràcies i petonets. Gemma, com va el refredat?

Pèsol ha dit...

Hi ha qui es capfica no amb el passat sinó amb el futur: això ho faré quan acabi lo altre perquè necessito... en fi la veritat es que passa el temps i no has fet res del que pensaves i es que el futur no existeix (encara).
Tela amb la poetomania de la Cris, m’has deixat al·lucinat!, com diu Gemma tens un master fet.

Cris ha dit...

Jajajaja! Que bo pèsol i Gemma!
Màster en "Club dels Poetes Morts" i jo sense saber-ho!!!! ;-)

GEMMA ha dit...

Bon dia macos! Carpe diem per tots. Anna, tens raó no ens ocupem en lamentacions, sàpiguem viure el moment i resoldre'l, les cols i els naps deixem-los per la cuina.

Cris m'has animat a llegir-me el llibre i endinsar-me a descobrir aquest conjunt de poetes que en formen part, que xulo, m'agrada ampliar-me. Ja t'explicaré.

Pèsol, el futur com bé dius és un temps il.lusori, cal saber tractar-lo en la mida justa.

I Gemma, el refredat està encara amb mi, de fet ara estic vivint entre llençols, però guanyaré la batalla amb la tos.

Com m'agrada compartir! Petons poetes i a per més màsters!