dimarts, 28 d’abril de 2009

Adulteració

Una manifestació contundent i clara la de l'escriptora nord-americana Toni Morrison:

"Ara la submissió de la dona continua amb el burka clàssic o amb el que jo anomeno el "burka modern", la cirugia plàstica que em priva de saber qui és qui."


Afirmació que comparteixo, i espero/desitjo que l'autenticitat de l'interior no l'escombri mai cap moda, al revés, sigui un impertorbable clàssic que perduri sempre en el temps.

6 comentaris:

Gemma ha dit...

Hi ha dones que després de tantes cirurgies necessitarien el burka per sortir al carrer...però no m'agrada realment frivolitzar sobre el burka clàssic, ni sobre com es pot sentir una persona amb un munt de complexes físics. Estic completament d'acord amb tú Gemma, que l'autenticitat de l'interior que no l'escombri mai cap moda, que perduri sempre en el temps, i que sobretot, per mi el més essencial és que perduri amb dignitat. Mira a mi quan algú em diu: tinc moltes linies d'expressió, les potes de gall, el rictus...jo li dic para, para que se't posen unes línies de mala hostia entre ceia i ceia..., somriu que així es dissimulen totes les altres!. Petons amb codi de barres i sense burka!!.

Pèsol ha dit...

Quan es toquen temes delicats es possible que no s’acabi d’entendre el que vols dir. Quina necessitat té la Morrison de barrejar el burka amb la cirurgia estètica?. Sembla com si el burka només fos una disfressa que voluntàriament porten les dones, quan en realitat es el símbol de l’anulació personal en una societat on el testimoni de dues dones val menys que el d’un home i la dona no pot treballar ni tan siquiera sortir al carrer sense la companya d’un home de la seva família. Que té que veure això amb el neuroticisme de la nostre societat en la que tothom ha de ser jove i guapo.

Una pregunta, la foto es de una granota ermitana?
Petons (sense burka)

Anna ha dit...

Comparteixo completament la opinió del Pèsol.
Entenc l'analogia, però no puc entendre la frivolitat amb la que s'utilitza un esclavatge tal com és el Burka i el que significa.
A la cirurgia no només s'hi sotmeten les dones i pel que jo sé res no t'hi obliga a part de tu mateix.
Al Burka no te'n donen opció.
Crec que és evident la gran diferència entre les dues coses.

GEMMA ha dit...

Hola companys!

Em va frapar aquesta declaració del post, i justament em va impactar l'ús que fa del mot “burka” dins d'un altre context en principi tan dispar, el símil em va provocar un xoc, certa exaltació. Jo diria que s'entén la idea que Morrison vol transmetre, està clar que cada tema té el seu propi fons, però crec que no es tracta de comparar (comparar és un recurs massa fàcil), són coses diferents, es tracta de rebre la denúncia/indignació que transmet l'autora en els dos casos, per a mi la missiva en la seva opinió és la cosa important.

De totes maneres, i aquí està la qüestió, cadascú ho pot trobar més o menys encertat, o... gens!!!!

Petons, i gràcies per dir la vostra, per què a partir del que els demés interpreten davant "x" es dóna l'oportunitat de poder reconéixer més el propi pensament; llegir opinions és un exercici de concreció.

GEMMA ha dit...

Pèsol, no hi entenc de granotes, snif! Però ara sé que existeix una que és l'ermitana, ja m'informaré!

annna ha dit...

Jo no tindiria tan clar el cas del burda si es voluntari o no, xq ja hi ha molts dones que no estan conformes en portar-lo i es veuen obligades per les seves families a fer-ho, igual que en relació als estudis, els casaments de conveniencia i tractes similars, al món islàmic, la dona s'està movnet molt, el què passa que té un llosa sobra que és l'home i la mancad de poder econònic q no li permet del tot poder-se alliberar tal i com ella voldria i si, llavors hi ha la part conservardor a i que adment i es doblega davan tla voluntat de la seva familia i les regles de la societat que marquen unes normes terrriblement dures, i d'aki a parlar de operacions de cirugia estètica ja em sembla només per la Reina de Jordània i les seve filles quan tinguin quinze anys, i res més....o les filles dels potetntas del petroli que viuen a Dubai i no saben el preu del dolar ni del euro i tant sels en for 1000 com un milio. Malauradament....xq al costat dels seus palaus daurats la gent es mora de gana i malaties tant simpres com una malt d'estomàc o una infecció qualsevol, deplorable....

annaa:! bufffff, quin rollasso!!!!!