dijous, 5 de març de 2009

Marró

És un color masculí, sever, confortable. Dóna la impressió de gravetat i equilibri. És un color realista, potser perquè és el color de la terra que trepitgem. Significa també "humilitat", perquè aquesta paraula prové del vocable llatí "humus" que significa "terra". És per aquest motiu que els hàbits dels monjos són d'aquest color.

Qui escull el color marró com el seu favorit sol ser una persona conscienciosa, aplicada. Sol mostrar habilitat en assumptes de diners. També indica que la persona s'obstina amb l'ordre, té unes conviccions molt fortes. Aquest color fa referència a la seguretat, la constància i la fiabilitat. No és un color impulsiu, tot el contrari, indica saber negociar i refusa qualsevol tipus d'impulsivitat, és reflexiu.

El marró és un color ideal per l'entorn. Té segons la seva tonalitat, multitud d'associacions, per exemple, se'l considera lleig i antipàtic, però també és el color d'allò que és acollidor, com una llar. Proporciona un ambient sa, s'empra per ambients tan dispars com per treballar, dormir i jugar.

També és el color dels materials robusts. Les coses d'aquest color semblen més sòlides. Se l'associa espontàniament als excrements i als baixos instints. És el color d'allò descompost.

Però quan s'associa amb el sabor, és curiosament a l'inrevés, resulta desitjable. Representa allò torrat, la carn rostida, l'intens aroma del cafè, el cacau...



Jo m'identifico més amb això últim, doncs el marró no és un color que m'agradi gaire, no entra dins dels meus preferits, però el sabor del xocolota i el cafè per contra m'encanten, em són gairebé essencials, no sé si podria prescindir-ne d'aquests dos components de tons tan aromàticament amarronats!

2 comentaris:

Ester ha dit...

El color marro és un color curiós. Quan pregunes a la gent, quin és el color que menys li agrada, acostuma a respondre: el marró...pero despres si et fixes...quan arriba la tardor, molta gent va vestida amb tonalitats marronoses, ocres...com la mateixa estació i....passejant pels boscos amb les seves fulles caigudes....el propi color t'aporta una sensació de nostalgia, tendresa, de caliu...molt agradable..i llavors et ve de gust pendre un cafetó amb un troç de xocolata ...hehehehehe. Es un color que com més el pinto més descobreixo les seves multiples tonalitats
petonets

GEMMA ha dit...

Si si Ester, ja sé que ets una mena de cafetera amb cames... jaja! i sobre la xoco també sé que les teves endorfines hi dansen d'alegria... per tant em temo que t'hauré de començar a vigilar! jaja! Petó del color que més t'agradi, et deixo escollir.