dimarts, 17 de març de 2009

Esforç

"Per viure honradament és necessari esquinçar-se, confondre's, lluitar, equivocar-se, començar i abandonar, i de nou començar i de nou abandonar, i lluitar eternament i patir privacions. La tranquil.litat és una baixesa moral." són paraules de Lev Tolstói.


Alguna idea que em suggereix el text:

Viure honradament" dins del text (potser el que diré podria ser el sentit que s'acosta més al significat del paràgraf de Tolstói) voldria dir que viure la vida de manera íntegra i justa no és una ocupació tranquil.la (tranquil.litat implicaria en el text de Tolstói no moure fitxa per conduir la pròpia vida, seria el contrari d'estar actiu, no implicar-se). Per tant al no ser un exercici fàcil, direm que viure suposa esquinçar-se, equivocar-se, lluitar etc.. Com ens passa a la gran majoria de gent intentant de poder viure de manera civilitzada.

Penso, per altra banda, que per viure honradament s'ha de ser senzillament honrat i que la tranquil.litat en si no treu honradesa al viure.

Tu què diries?

12 comentaris:

Ester ha dit...

Bon dia! Crec que la vida cal pendre-se-la amb molta tranquilitat pero no des d'un punt de vista d'estar aturat, tot el contrari tranquil, sere..per poder disposar de tota l'energia i la força per somriure davant del que se'ns presenti el nostre caminar. Segur que caurem i ens tornarem a aixecar! i sino ho fem tranquilament les presses ens faran tornar a caure! hehehe
Estic dacord amb la gemma LA TRANQUIL.LITAT NO TREU HONRADESA EN EL VIURE

Rosana ha dit...

Holaa!
Doncs jo diría que la persona que afronta la vida sense tranquil.litat no pot portar una vida honrada. La tranquil.litat és imprescindible quan lluitem, ens equivoquem, etc... és la qualitat que ens permet reflexionar amb objectivitat després d'haver errat. Si fem això sincerament, si aprenem algo, si afrontem les nostres dificultats... som honrats.
El meu pare em deia: "Para dar una vez en el clavo tienes que dar ciento en la herradura, pero has de conservar tus dedos íntegros para cuando llegue el momento de acertar."
De tota manera sóc molt dolenta filosofant, Gemma! :(
Petons!!

GEMMA ha dit...

Sabeu, la conclusió que trec de tot el que dieu és que valoreu molt la tranquil.litat i a la vegada d'actives diria que ho sou molt les dues.

Pel que fa a la tranquil.litat i la honradesa tractades en el text, m'és difícil explicar-me per aquí ara després de llegir els vostres punts de vista, l'espai per fer el comentari no dóna per tanta lletra "filosofada" (a la nostra manera com ha de ser) però enriqueixen el post i això és fantàstic. Sempre ho podríem debatre un altre dia, per exemple amb un suc de llimona.. jaja!

Rosana el teu pare et deia coses amb molta saviesa, per això ets tu així de xula. Petons!

Ester, tranquil.litat per tal de no malgastar energia... et sona, oi? Petons!

Gràcies maquíssimes, realment el vitageplural és agradablement plural.

Pèsol ha dit...

Entenc que en Tolstoi quan diu tranquil vol dir passiu. Al pensament afegiria la perspectiva de la edat. Es molt gràfic l’exemple dels clubs anglesos (aquells de les pel•lícules) on es reuneixen “yayos” per comentar tranquil•lament totes les aventures (generalment esgarrifoses, en guerres i matances) que van tenir de joves.
Sense arribar a aquests extrems, la meva vivència es que amb el pas del temps necessito menys moviments per trobar-me amb mi mateix i el meu entorn personal (segur que soc el més gran de la tertúlia). Cada vegada em fan més mandra el viatges (tret del viatge plural) i anar amunt i avall. De tant en tant encara pujo a una muntanya (bufant una mica) per sentir la emoció del cim. Però amb el vols del meu poble, tot caminant o en bici, tinc prou la major part de les vegades.
La tranquil•litat: imprescindible per viure amb una mica de seny.
Petons

GEMMA ha dit...

Hola Pèsol de pas tranquil i assenyat! Sàpigues que tu formes part de viatgeplural, sense lectors el blog perd sabors. Que tinguis un bell dia, gràcies. Petons

Cris ha dit...

En la mateixa línia que comenten l'Ester i la Rosana, crec que la tranquil.litat no només no treu honradesa al viure, sino que només a partir de la serenitat que aquesta aporta es pot ser honrat.
La tranquil.litat aporta la perspectiva necessària per a la reflexió i per a actuar conseqüentment.
És aquesta coherència interna, la que aporta ser honrat amb un mateix i amb els altres.

Petons a totes!!!!

GEMMA ha dit...

Hola Cris, bonica! Ok. Jo la relació entre tranquil.litat i honradesa no la trobo tan clara, encara que l'actitud tranquil.la sembla en principi més propensa a poder actuar honradament, però crec que la intranquil.litat va més enllà de la honradesa, o l'honradesa més enllà de la tranquil.litat. Un intranquil no pot ser honrat? O un honrat no pot estar intranquil? No sé si m'explico i se m'entén. Petonàs!

Ester ha dit...

quan quedem per fer el debat!??

Cris ha dit...

Hola de nou!

Em sembla que no m'he explicat bé...
Evidentment que un intranquil pot ser honrat i una persona tranquil.la pot no ser honrada.
Jo em referia més aviat a la tranquil.litat de consciència, d'esperit.
Potser amb aquest matís queda més clar...o no? ;-)

Ara bé si voleu debatre podem debatre, però crec que en el fons diem el mateix!

GEMMA ha dit...

Hola tertulianes! Ok Cris, ara si que entenc i comparteixo el teu punt de vista.

Petonassos i llarga vida a l'estat de pau de la nostra consciència.

Bona nit!

Ester ha dit...

jo també volia dir el que diu la Cris...hehehehehe...fins una altre tertulianes!!!

GEMMA ha dit...

OK, és que som la pera!! Jaja!! Poc a poc i amb bona lletra.