dimarts, 3 de març de 2009

Emos

No fa massa, algú del meu entorn em va comentar si sabia qui eren els emos, "els joves tristos" va dir, i pel nom creia que no en sabia res. Però després vaig adonar-me que de la seva estètica si en sabia perquè no passa desapercebuda, ara bé, no sabia res més d'aquesta tribu urbana o estil fins avui que me n'he informat una mica.

El terme “emo” prové de "emotional" (emocional) i té origen en els moviments musicals hardcore i punk dels anys 80, encara que a les cançons actuals els hi han agregat missatges sentimentals, tendències suïcides i de tristesa.


Algunes característiques que els identifica:

- Els hi agrada portar piercings i tatuatges.
- La roba fosca és la preferida, però també utilitzen molt el rosat.
- Sempre porten accesoris: polseres, corretges gruixudes, collars, etc...
- Existeixen emos que a les fosques es tallen la pell, com a mostra de descontentament amb el món que els rodeja.
- Fantaseigen amb el suïcidi.
- Solen usar molt sovint les mateixes frases: “la vida és un turment”, “deixa'm fer el que vulgui”, “Déu no existeix, tot és patiment”, “per què vaig haver de néixer?”...
- Estar extremadament prim és sinònim de la vida que volen dur (sense sentit i molt soferta). Si no ets prim no ets acceptat com un d'ells.
- Han de tenir la major alçada possible. Si ets baix has d'emprar plataformes.
- Intenten que el cabell sempre els cobreixi la cara. No els hi agrada ser vistos i estan acostumats a que les seves habitacions tinguin poca llum.
- Tenen com a símbols calaveres, cors trencats i qualsevol cosa de color rosat (estrelles, llunes, foc, etc...).
- Tendeixen a fer-se fotos a si mateixos des d'un angle picat com una manera diferent d'exibir-se.
- Les parelles també deuen ser emo, amb la finalitat de compartir el dolor en tot moment. Si l'emo masculí plora, la emo novia també deu plorar.
- Els homes i les dones es vesteixen gairebé iguals, fins el punt de no saber qui és l'home i qui la dona.

7 comentaris:

Ester ha dit...

Realment son un estil de persones en les que no m'hi sento identificada...desitjo tot el contrari, malgrat pogui ser molt emotiva i tenir moments de tristesa. M'ha sorpres molt la seva filosofia de vida....i la trobo molt trista. GRACIES PER LA "didàctica"

Cris ha dit...

Havia sentit parlar dels "emos".
Penso que com en tantes altres coses caldria educar els joves en les emocions.
L'adolescència no deixa de ser un periode de contradiccions i dubtes on s'estan encara gestant bona part de les característiques de la personalitat i seria bo donar-los les eines per gestionar quelcom que sovint té molta més importància que la intel.ligència de coeficient (c.i), em refereixo a la intel.ligència emocional.

Actualment els joves tenen accés a una quantitat ingent d'informació de tot tipus, s'els exigeix que tinguin un nivell de formació en moltes disciplines, però ningú els ensenya a gestionar les emocions.
Penso que seria una bona assignatura, coneixements que els servirien per a tota la vida, coneixements dels útils i en tots els àmbits.
Entre altres coses potser s'adonarien que agrupar-se en tribus urbanes en "pro" de la tristesa no és més que una pèrdua de temps.
Tot el temps que no som el màxim feliços és un preciós temps perdut, la vida és molt curta...
Potser caldria que algú els ho expliqués...

Gràcies Gemma per fer-nos reflexionar-hi! Petons!

GEMMA ha dit...

Gràcies a vosaltres, per les vostres aportacions. Una realitat trista i preocupant aquesta del post, si. Petonets

Lectora corrent ha dit...

M'havia fixat amb aquest tipus de nois i noies, però no sabia que tinguessin un nom. Un altre tipus que no sé com es diu, ni tan sols ni si són una tribu urbana i si també hi ha nois, és el d'aquestes noies que van vestides com si fossin nines. Vestits blancs i rosats, amb farbalans, tuls, floretes... Una duia la cara maquillada tota blanca, com si fos la dama de les camèlies. N'he vistes poques, però m'han cridat l'atenció. (I no era pas per Carnaval, quan les he vistes.)

GEMMA ha dit...

Hola Merçè, doncs no sé com es diuen aquestes noies que comentes, ni quines són, crec que no les he vist mai encara, si m'enterés com es fan dir jo t'ho diria. Salut!

Cris ha dit...

Hola de nou,

crec que la Mercè es refereix a l'estètica Gothic-Lolita, que no són els típic gòtics que van vestits de negre, sino vesteixen com si fossin "nens" però grans. A vegades amb uniformes com si fossin d'escola: faldilles curtes plisades, pentinats amb dues cues etc.
Aquesta estètica es dona món amb aficionats al còmic Manga i a l'Anime, i per tant va sorgir de Japó on molts joves van vestits així.
Si vol més informació que posi: estètica gothic-lolita i li sortirà a wikipèdia i a molts altres llocs. També estètica manga i anime. Són tot estils molt semblants amb variants.

Petons!
Cris

GEMMA ha dit...

Ei Cris, gràcies, som un equip!! No parem d'aprendre, que bé!! Petonàs