dijous, 19 de març de 2009

De paper

Coses que un llibre digital no pot fer segons una recopilació de l'escriptor mexicà Xavier Velasco:

1. Imprimirle millares de huellas digitales.
2. Forrarlo de papel manila morado.
3. Sacarlo del agua y todavía leerlo.
4. Ocultar fotos viejas entre sus páginas.
5. Abrirlo en una página al azar.
6. Quitarle con lujuria la envoltura de plástico.
7. Llevárselo a una isla desierta.
8. Usar algún separador coqueto.
9. Saber a simple vista si ha sido leído.
10. Promoverlo quemando la primera edición en una plaza pública.
11. Darse el gustazo de comprarlo en pasta dura.
12. Preservar los ahorros a salvo de los ojos de los palurdos.
13. Enviarlo por correo con una carta perfumada dentro.
14. Hacer de su portada seña de identidad.
15. Apilarlo con otros: escultura fugaz.
16. Ensalivar sus hojas, hasta que se deshoje.
17. Guardarlo en una caja, ya deshojado.
18. Pagarse el lujo de reencuadernarlo.
19. Arrancarle algún prólogo infumable.
20. Fumárselo.
21. Leerlo cuasi entreabierto, para no maltratarlo.
22. Imprimirle la huella de un beso en la última página.
23. Ahorrar mediante la edición de bolsillo.
24. Camuflarlo bajo la cubierta de un catecismo.
25. Toparse con un cheque sin cobrar dentro de la solapa.
26. Cambalacharlo en una librería de viejo.
27. Despatarrarlo un poco, de los puros nervios.
28. Lanzarlo en llamas a la casa del autor.
29. Envenenar sus hojas con pétalos cautivos.
30. Leerlo durante un baño de burbujas.
31. Olisquear el perfume de su última lectora.
32. Echarlo por la ventana y correr a rescatarlo.
33. Masajear las encías de un cachorro bibliófago.
34. Olvidarlo en un tren y comprarlo otra vez, sin mayor drama.
35. Aplastar a un mosquito impertinente.
36. Inspirar más incisos de esta lista de atavismos.


Sí, per afegir n'hi ha un munt, se m'ocorre un:
37. Restaurar-lo, com aquest llibre de la foto que el tinc a casa pendent. Però primer n'haig d'aprendre, i no serà un repte fàcil tractar d'entendre'm amb el seu paper.


Se t'acut algun altre?

8 comentaris:

Rosana ha dit...

Doncs... no sé, a mi m'agrada molt el sorollet que fan els fulls al passar de pàgina... i si trobo un xec en blanc a dintre ja sería la hostia!!! jejeje!
Salut i petons ;)

Gemma ha dit...

Present:Llegir-lo, còmodament sentada en una butaca.
Com s'han pogut oblidar aquest punt?!
Passat:El meu avi, per part de pare llegia molta poesia, recordo les tardes de dissabte que me l'ha llegia en veu alta, de vegades deixava el llibre i continuava de memòria esperant que jo li digués:
Avi, això t'ho inventes!
Això no hagués existit amb els llibres digitals d'internet.
Una abraçada.

Gemma ha dit...

He oblidat dir-te que tens tela per restaurar aquest llibre, jo diria que necessita ser reconstruït més que restaurar-lo. No en tinc ni ideia d'això, però un dels teus blocs amics (crec que la Lectora corrent) té un post sobre un lloc de Barcelona on hi ha restauradors de llibres on pots anar-hi per veure com ho fan, treballan davant de la gent, es veu que fant una tasca molt minuciosa i precisa. Crec que si que era la Lectora corrent, però potser el xip em falla.Sort!

Gemma ha dit...

Ho he trobat: lectora corrent/Blocs que brostejo/Barcelona Times Bloc

Ho fan a la Biblioteca de l'Ateneu de Barcelona, Sala "de la Rambla", informa't dels horaris, ara jo no puc. A reveure!

Anna ha dit...

Els pots olorar, la olor que desprenen tant de nou en nou com quan son vells es fantàstica!

GEMMA ha dit...

Jaja! Si ja ho sé que no ets res tonta Rosana!! Molta sort, podríem anar aleshores a Yosemite juntes, i aquesta només és una de les moltes idees que et podria proposar!

Gemma, moltíssimes gràcies per la informació i dedicar-te a entrar al bloc de la Merçè, que maca ets! M'ho miraré, estic interessada en aprendre'n. Per cert, quin record més maco deus tenir del teu avi, i tu de petitona dient de les teves... i a ell caient-li la baba.

Anna, l'olor que fa un llibre vell i un de nou són tan i tan diferents, a mi només de pensar-hi ja em ve l'olor, és molt característica.

Una abraçada a totes.

Manel ha dit...

Si; se m'ocorre quelcom més, com aquesta sensació de mirades entre una dona i un home.
Acariciar-lo; passar la mà oberta sobre els seus lloms, com si acariciessis al teu amor secret, amb desitjos de tornar a començar de nou.

GEMMA ha dit...

Hola Manel, benvingut. La idea que comentes transmet sensacions de l'estil a les que es desprenen en el teu bloc, després d'haver fet una primera mirada ràpida, després ja m'hi entretindré més. Gràcies. Ens llegim.