dijous, 26 de març de 2009

Amor cec

Avui un petit conte que he trobat per la xarxa internàutica, no posava autor, el trobo molt simpàtic, ens dóna l'explicació del perquè l'AMOR ÉS CEC:

Expliquen que una vegada es reuniren, en un lloc de la terra, tots els sentiments i les qualitats dels homes.

Quan l'avorriment havia badallat per tercer cop, la bogeria els va proposar de jugar a fet i amagar. La intriga va alçar la cella, i la curiositat, sense poder contenir-se, va preguntar-se quin joc era aquell. “És un joc en que jo em tapo els ulls i compto des d'un fins a un milió, mentre vostès s'amaguen, i quan hagi acabat de comptar, el primer de vostès que jo trobi passarà a ocupar el meu lloc per continuar així el joc” -va explicar la bogeria.

L'entusiasme va ballar, secundat per l'eufòria; l'alegria va donar tants salts que va acabar per convèncer al dubte, i inclús a l'apatia. Però no tots van voler partcipar. La veritat va preferir no amagar-se, per què? Si al final sempre la trobaven. I la supèrbia va opinar que era un joc molt tonto, però en realitat el que li molestava és que la idea no hagués sorgit d'ella. I la covardia va preferir no arriscar-se.

“Un, dos, tres...”, va començar a comptar la bogeria. La primera en amagar-se va ser la mandra, que com sempre, es va deixar caure darrera la primera pedra del camí. La fe va pujar al cel, i l'enveja es va amagar darrera l'ombra del triomf, que amb el seu propi esforç havia aconseguit pujar fins la copa de l'arbre més alt. La generositat quasi no aconseguia amagar-se, cada lloc que trobava li semblava meravellós per algún dels seus amics... que si un llac cristal.lí ideal per la bellesa, que si la clivella d'un arbre perfecte per la timidesa, que si el vol d'una papallona és el millor per la voluptuositat, que si la ràfega del vent és magnífica per la llibertat... i al final va aconseguir amagar-se darrera un raig de sol. L'egoisme, en canvi, va trobar un lloc molt bo des de l'inici, molt ventilat i còmode, però només per a ell. La mentida es va amagar en el fons dels oceans, encara que en realitat es va amagar darrera de l'arc de Sant Martí; i la passió i el desig en el centre dels volcans. L'oblit.. se m'ha oblidat on es va amagar.

Quan la bogeria comptava 999,999, l'amor encara no havia trobat un lloc per amagar-se, doncs tot es trobava ocupat, fins que va divisar un roser i entendrit va decidir amagar-se entre les seves flors.

Un milió!! va cridar la bogeria, i es va posar a buscar a tots. Primer va trobar la mandra, després va sentir la fe discutint amb Déu en el cel sobre zoologia; a la passió i el desig els va sentir en el vibrar dels volcans. En una distracció, va trobar a l'enveja i clar va poder deduir on estava el triomf. A l'egoisme no va haver de buscar-lo, ell solet va sortir disparat del seu amagatall, que havia resultat ser un niu d'abelles. De tant caminar, la bogeria va tenir set i a prop del llac va descobrir a la bellesa. I al dubte el va trobar assegut en un revolt sense decidir-se encara en quin costat amagar-se. I així va anar trobant a tots, al talent entre l'herba fresca, a l'angoixa en una fosca cova, a la mentida darrera de l'arc de Sant Martí, i fins i tot va trobar a l'oblit que ja sabia oblidat que estava jugant. Però no trobava a l'amor, aquest no apareixia enlloc.

Aleshores la bogeria va buscar darrera de cada arbre, en cada rierol del planeta, en el cim de les muntanyes i, quan estava a punt de donar-se ja per vençuda, va entreveure un roser. Va prendre una forqueta i va començar a moure les branques, quan de sobte, es va sentir un dolorós crit. Les punxes havien ferit els ulls de l'amor. La bogeria no sabia què fer per disculpar-se: va plorar, va pregar, va implorar, va demanar perdó, i fins i tot va prometre-li de ser el seu pigall. Des d'aleshores, des que per primer cop es va jugar a fet i amagar a la terra... l'amor és cec i la bogeria l'acompanya...



Hi ha algú que ha dit que el matrimoni li torna la vista!

De totes maneres la famosa expressió de que l'amor et torna cec ha deixat de ser una simple frase per tenir tot un suport científic:

Investigacions recents sobre el funcionament del cervell revelen que les persones enamorades són incapaces de veure els defectes del ser estimat i perden la capacitat de criticar a les seves parelles. Mara Dierssen, neuròloga i investigadora del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona assegura que en determinats sentiments, especialment en els casos d'amor romàntic o maternal, s'activen les mateixes regions del cervell i, simultàniament, es "desactiva" la zona del cervell encarregada del judici social i de l'avaluació de les persones.

A la foto una obra de Magritte.

9 comentaris:

Ester ha dit...

Bon dia! M'ha encantat el conte de l'amor cec...Mentres el llegia he começat a crear una obra mental...a veure si soc capaç de plasmar-la en una tela blanca??
El quadre de Margritte és brutal
UN PETO

Manel ha dit...

L’Amor es cec. També, com va deixar escrit Lluís Antón Baulenas, L’Amor es idiota.
I....La Bogeria va trobar primer, com no, a la Mandra. La Mandra va a passar a ocupar el lloc de la Bogeria. Comença a contar fins a un milió; les hores es detenen; els dies, un darrera d’un altre sense nits; els mesos s’allargan i els anys interminables en el compte de la Mandra. La Mandra no dormia, però li feia mandra contar.
L’Avorriment instal•lat.
La Bogeria perduda.
La Intriga incerta.
La Curiositat preguntar-se.
L’Eufòria i L’Alegria, feien companyia a L’Entusiasme arraconat sens dubte amb L’Apatia.
L’ Veritat desemmascarava a tots.
La Supèrbia mirava per sobre del muscle. Amagant-se la Covardia sota l’ala.
La fe creava esperances després del Triomf sobre L’Enveja.
La Generositat es desfeia davant la cristal•lina Bellesa de la història, Tímida com sempre, Voluptuosa la seva Llibertat.
L’Egoisme no volia sapigue rés de la Mentida, ni compartir rés amb ningú, ni el joc de la Passió ni el Desig d’amar.
L’Oblit, s’havia oblidat del Amor; del Amor cec; del Amor d’Idiota. S’havia oblidat del Amor de la Justícia encegada amb el seu mocador cobrint-li els ulls.
L’Amor és.......l’Amor és el plaer gratuït i sincer d’un joc de frisances, amb el sexe es l’accent de joc de paraules......

GEMMA ha dit...

Ester, a veure doncs si omples la tela blanca de brots d'inspiració, i els teus pinzells plens de sentiments enamoren la nostra mirada al veure-la. Petons de colors!

Hola Manel, i és que l'amor té moltes arestes com tants d'altres presents, però la mandra no és bona aliada per a ningú! Gràcies, i molt d'amor ben lluny de la idiotesa.

Rosana ha dit...

Gemma! Quin conte més bonic, no l'havía sentit mai!
Jo, la veritat és que sóc una persona molt racional i no trobo que l'amor em torni cega... :(
De fet potser és per això que no acabo de trobar mai una parella que em duri i perduri, hehehe ;))
Un petó! Mmmuaks!

GEMMA ha dit...

Rosana a mi també em va agradar molt aquesta història, activa el somriure mentre el llegeixes.

A viure molts moments bojos i bategants, i la ceguesa si ha de venir que vingui però que no es mantingui massa temps, perquè veure la realitat és important, evita molts mals de cap. Però quina realitat??

Petons

Gemma ha dit...

Hola GEMMA, jo crec que estar enamorat és ben bé un estat hipnòtic, realment el que veus no és real perquè ni tan sols el coneixes suficient com per estimar-lo de veritat. El matrimoni o el conviure amb una persona és la prova de foc, aquí els defectes son defectes i les manies son manies, si convivint amb aquets defectes encara te'l mires i et resulta encantador, potser llavors és amor. Jo sóc passional dintre del més racional, prefereixo estimar i que m'estimin tal com sóc amb el meus defectes i les meves virtuts, no pel meu somriure, sinó més perquè somric.
És molt difícil per mí estimar, sona dur, però es que l'amor sincer, incondicional, etern, no te'l dona un petó, ni un t'estimo, és dia a dia, moment a moment, una continuïtat, un acompanyament en els bons moments i en els dolents...això no és fàcil, cada dia s'ha de posar un grà de sorra.
Aquí deixo el meu granet virtual.
Petonets.

GEMMA ha dit...

Hola Gemma, l'estat d'enamorament és sentir-se invaït per un munt de sensacions que toquen la mística! Jo és el que sento actualment.

Gràcies pel teu granet virtual, sempre aporta ingredients fantàstics. Petonàs

Gemma ha dit...

Desitjo que estiguis mística molt de temps, i l'afortunat també.
Jo estic en la segona fase, estimo i em deixo estimar.
Petonets.

GEMMA ha dit...

Que maca ets Gemma, que sàpiguem gaudir del nostre present, que d'una manera successiva i generosa ens ve sempre per viure'l! Petonet