dissabte, 28 de febrer de 2009

Miratges

El que viu en el bany és el pitjor de tots. Té els ulls inflats com un gripau, i un embull de fregall sobre el cap. Sovint babeja una escuma blanca que vomita sobre el rentamans. El que viu en el cotxe no és molt millor. Té la cara roja i una mirada furiosa, i venes palpitants a cada costat del front. El de l'ascensor és com un fantasma. Els dels bassals en el carrer són deformes i gargotejants, i em miren des de sota amb fam i malícia. Tant de bo no existissin els miralls. Així no veuria tants monstres.


Vist així potser que no posi mirall en aquest marc!

4 comentaris:

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

jajaja...bonissim Gemma!!! Jo també vaig restaurar 2 marcs i tampoc se el que hi posar-hi...pero llegint la teva entrada, deben segur que no seran miralls.

Petons reflectits!

GEMMA ha dit...

Hola Esther, saps? em faria il.lusió veure peces restaurades per tu, potser un dia tinc aquesta sort! Jo de moment no li vull posar mirall, m'agrada així buit. Petonet

Cris ha dit...

Porteu l'art a les venes. Entre la teva germana i tu !!!!
Sou unes artistasses! :-)
Muacks!!!!

GEMMA ha dit...

Hola Cris! Jaja! No sé que porto a les venes, la qüestió és que disfruto molt fent coses com ara aquest marc. Gràcies i petons!