dimecres, 11 de febrer de 2009

Hikikomori

Quanta insatisfacció mal conduïda:

Hikikomori en japonès significa inhibició, reclusió, aillament i aquest és el nom que s'ha posat al trastorn que pateixen prop de 1.200.000 de nois japonesos.


Un corresponsal al Japó de la BBC News va relatar la seva experiència amb un d'aquests joves: "el vaig conéixer només com el xicot a la cuina. La seva mare, Yoshiko, no em va dir el seu nom temorosa de que els veïns descobrissin el seu secret. El seu fill té 17 anys. Tres anys enrera estava trist amb l'escola i va començar a fer-se la rata. Un dia va entrar a la cuina, va tancar la porta i es va negar a tornar a sortir. També priva que hi entri algú. La família ha hagut de construir una nova cuina. El bany està enganxat a la cuina, però ell només es banya un cop cada sis mesos".

Aquests adolescents decideixen tancar-se a la seva habitació o en una part de casa seva després de suspendre un exàmen o tenir un desengany amorós i el que comença per una xiquillada acaba convirtint-se en anys de reclusió voluntària. La família resignada no fa més que passar-li el menjar sense poder mediar paraula amb ell. A l'habitació solen tenir TV, PlayStation i tot el necessari per no haver de sortir. Se solen passar la nit jugant als jocs i a les consoles que els seus pares els proporcionen (que són totes les que volen) i els dies dormint.

Recordo que ja fa temps van passar un reportage sobre aquest fenòmen per TV3 i les imatges i condicions de vida d'aquests joves era més que desoladora, tristíssim, quines situacions tan limit, uns extrems desesperants. Diuen que la família té molt a veure amb aquests trastorns.

Societat desenvolupada, país avançat??

4 comentaris:

Rosana ha dit...

Collons... No sabía que existís aquest problema a una societat amb tanta disciplina y tan estructurada... potser és per això?

Jo moriría irremediablement si em tanquessin ni que fos un cap de setmana!!

GEMMA ha dit...

Si Rosana, molt cru, però real. Petons!

Gemma ha dit...

No sé realment que és més lamentable. Si una mare deixa que el seu fill es renti cada sis mesos,permet que deixi l'escola, que es passi els dies dormint i les nits jugant...francament és la seva mare o la seva instigadora?.
Vaig veure el reportatge a TV3, i si no recordo malament el que cridava l'atenció era que aquestes famílies no eren marginals, eren famílies normals, amb una economía estable. Si, alguna cosa passa, potser que ho tenen tot tant fàcil que el dia que la vida se'ls presenta com és no saben lluitar. Potser ningú els estima com ells voldrien, potser ningú els escolta. Ser pares no ha de ser fàcil en molts moments, però ostres! ser els pitjors pares tampoc té que ser fàcil.
Vaig a continuar el meu viatge, ara amb coet al Planeta Syrinx. Petonets i MOLTES GRÀCIES per la teva agradable visita.

GEMMA ha dit...

Si pel que sembla són families amb recursos. Petons "Gemma en minúscula", un plaer també per a mi llegir-te per aquí!