dijous, 8 de gener de 2009

Significat

Són paraules del poeta alemany Novalis:

"A on anem? Sempre a casa."

Apareix citat en un petit llibre que m'estic llegint de Herman Hesse Viaje a Oriente. Quan he llegit aquestes paraules el meu ritme de lectura s'ha relentit, de fet immediatament he parat i he rellegit varis cops aquesta cita. Trobo que té fons, contingut, m'és profunda, de tal manera que fins i tot potser se m'escapa el seu veritable significat.


Jo diria que en essència el que Novalis volia dir o podria voler dir és que sempre anem a casa, perquè sempre anem vers a trobar-nos com a casa, és a dir (fem el que fem, estiguem on estiguem) sempre cerquem sentir-nos a gust, sentir-nos bé, a gust i còmodes com ens sentim de fet quan estem a casa; perquè com diu el refrany com a casa no s'està en lloc.

Trobes altres possibles lectures? Què entens tu?

5 comentaris:

Rosana ha dit...

Bon día Gemma!
A on anem? Doncs no ho sé, en un sentit realista només existim, no? En un sentit espiritual potser estic amb tú. El camí que escollim a la vida sempre és egoïsta, ben mirat. A qui mirem de fer feliç, sino és a un mateix? Tots els nostres esforços per sobreviure convergen fins xocar al nostre interior, i donar-li un sentit a la vida.

Un petonàs filosófic;)

Anònim ha dit...

Hauriem de parlar amb Novalis, però jo entenc que ens diu que anem on anem sempre tornem al lloc on està el que estimem, als pensaments que ens fan sentir-nos bé, resumint que sempre anem (o cerquem)el que ens dòna pau, tranquilitat, seguretat perque és en el nostre espai on ens podem retrobar amb el nostre jo, que a la fi és el que necessitem

GEMMA ha dit...

Hola Rosana, a on anem? jo no tinc ni idea, però espero que cap a bon port!! La pregunta del post es referia al significat de tota la cita de Novalis "A on anem? Sempre a casa".. De totes maneres comparteixo el què comentes. Un fort petonàs existencialment filosòfic! Gràcies.

Hola anònim, m'hagués agradat molt preguntar-li a Novalis, però ja és tard per satisfer aquest desig, snif! Crec que coincidim bastant (o senzillament coincidim) en el que interpretem d'aquesta cita.

Molta pau i tranqul.litat per a tu, i desitjo que sempre et sigui fàcil anar a casa, a l'espai on retrobar-te!

Salut i gràcies per la teva aportació. Fins la propera.

elpregonero ha dit...

Ey Gemma, pues yo te voy a explicar una anécdota del genio Buñuel, que alo mejor te da alguna referencia para la cuestión esta de querer interpretar lo que otro escribe. Veamos.
Hay una película de Buñuel, que se llama Bell de Jour, en ella un japoneses regala a Catherine Devenue una cajita, y esta al abrirla hace un gran gesto de ¿sorpresa?, ¿extrañeza?
Montón de gente ha opinado sobre lo que había en la mentada caja, incluso se han echo tesis doctorales sobre el contenido de la misma, dándole, como es obvio, en este caso un contenido simbólico.
Por fin alguien se atrevió a preguntar a Buñuel que es lo que había en la mentadisima caja, que tanto revuelo había causado en el mundo intelectual.
Buñuel contesto un lacónico:
- No lo se.

GEMMA ha dit...

Gràcies per l'anècdota Pregonero! No la coneixia.

És veritat dins de la caixeta hi entrava la possibilitat del tot i del res, com en tantes respostes i situacions. Ai, aquests Doctors, com la lien!! Però forma part del joc de la interpretació.

Tota lectura implica un exercici de comprensió, i de vegades un dubta sobre el sentit d'allò llegit. Trobeu que és estrany voler interpretar el que un llegeix?? I què suposa sinó llegir i mirar...? De respostes tantes possibles com persones responen.

I així ho anem fent, intercanviant parers, enriquint-nos, solucionant-nos, gràcies per tanta resposta interessant, per les vostres valuoses aportacions!!

Mua!