dissabte, 17 de gener de 2009

Senyals

El nostre cos emet senyals que comuniquen coses que estem sentint.

Perquè.. qui no ha experimentat mai símptomes com els que ens mostra el següent video, potser algú no (quina sort tenen aquests!), però els demés si que ens hem trobat en més d'una ocasió invaïts per un bombardeig descontrolat de reaccions orgàniques que ojalà haguéssim sabut dirigir amb dissimulada mestria, perquè en aquells moments un només hagués desitjat desaparèixer... i ara somric, ara.

video

Una dada que es destaca referent a la nostra comunicació:
el 7% són paraules.
el 20-30% s'expressa en el to de veu.
el 60-80% en el llenguatge corporal.


Per tant un 90% de la nostra comunicació és no verbal.

Estem fets d'una màteria increïblement expressiva, i sovint ens posseeix un inquietant viatge de nervis!

4 comentaris:

Luz ha dit...

Jajaaj!!! Cómo me hizo reír el video!!

Lo que mas llamó mi atención y me divirtió es eso de que “nuestra mirada se descordina y los músculos oculares se perturban”… es que nunca lo había hablado con nadie y pensé que solo me pasaba a mí!!! Jaja!! Es increíble!!

Y eso que decís de aquellos que quizás nunca han experimentado esas sensaciones, que son afortunados por ello, pues no, definitivamente no lo creo, ya que si bien en ese momento uno realmente quiere desaparecer, son justamente esos momentos los que dan intensidad a la vida, y además, vistos desde el tiempo, dan mucha risa!!!


Saludos!!!

GEMMA ha dit...

Jaja! Ostres Luz, a mi m'ha passat una cosa semblant a tu respecte la pertubació dels ulls.

Ok, són instants intensos, depèn de la situació molt o massa intensos, i tens raó que segur que molts han estat graciosos a posteriori però en el moment que es viu que és quan compta... a mi de gràcia no m'ha fet ni una gota!

Petons somrients!

Odel ha dit...

Reaalmente el lenguaje no verbal dice mas de nosotros de los que nos pensamos .Un buen post Gema
Gracia spor tu visita a mi blog, me alegra te guste

GEMMA ha dit...

De res Odel. Ens llegim!