dimarts, 20 de gener de 2009

Personalitat

Georgina Howell és qui ha escrit La hija del desierto, sobre la vida íntima de Gertrude Bell, un llibre que acabo de llegir-me, un recorregut de sis-centes pàgines que ressegueixen la seva diligenta vida. L'anomenen la Lawrence d'Aràbia femenina. Aquí transcrit el perquè l'autora va decidir escriure sobre ella:

.. sabia qui seria “la meva heroïna” i pensava que la seva meravellosa vida mereixia amb creus ser recordada. Gertrude Bell en la seva època va ser més famosa que Lawrence d'Aràbia, va escollir competir amb armes virils en un món masculí. Va eludir tota publicitat. Quan començava a escriure sobre ella, la reverenciava com a una d'aquelles heroines de les riberes salvatges, fidels a les seves idees romàntiques sobre el món, allà on anessin. M'encantava com vestia i com va viure, sempre elegant, amb una pistola lligada a la cama sota enagües de seda, vestits d'encaix i fruncits de muselina; amb la seva taula en el desert disposada amb lli net i plata, i els cartutxos embolicats en els mitjons blancs i amagats entre els dits en les seves botines de lona Yapp. No era feminista; no necessitava ni desitjava un tractament especial. Va pendre el món tal i com el va trobar, només que això succeia al 1880 quan les dones gairebé no tenien cultura i no se les permetia posar-se a prova fora de la llar.


Els Bell eren molt rics; però no fou els diners el que li va donar a Gertrude un títol a Oxford, ni el que la va ajudar a sobreviure a trobades fortuïtes amb tribus assessines del desert, ni el que la va convertir en espia o en comandant de l'exèrcit britànic, ni el que la va fer ser poetessa, erudita, historiadora, alpinista, fotògrafa, arqueòloga, jardinera, cartògrafa, lingüista i excel.lent servidora de l'Estat.

Va destacar en tots aquests camps, i inclús va ser pionera. Era polifacètica, comparable en aquest sentit a grans personatges de la humanitat com Isabel I i Catalina la Gran de Rússia. T.E.Lawrence va dir d'ella que “va néixer massa dotada”. Però el veritable llegat que va rebre al néixer va ser el rigor, i ella se sentia profundament orgullosa d'aquest pragmatisme familiar.

Lawrence va reactivar la revolta àrab, però fou Gertrude qui va proporcionar als àrabs un camí vers la independència.

Les seves prolífiques cartes, diaris i opinions sobre els serveis d'intel.ligència, recollits en vuit llibres, a més de la seva obra magna, la convertiren en una de les dones més documentades de tots els temps. La seva veu, a través dels seus escrits, tan personals, tan visionària, amb tan sentit de l'humor i amb un objectiu tan clar com el cristall, m'han guiat al llarg de l'escriptura d'aquest llibre.


Persona d'enormes capacitats, intel.ligent, centrada, conseqüent, amb molt de talent, i amb una gran personalitat. Una opinió sobre aquesta dona, Gertrude Bell, que jo trec després d'haver-me llegit aquest llibre, per cert molt ben documentat, però clar a ella no l'he coneguda!

4 comentaris:

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Hola Gemma,

volia donar-t les gràcies pel teu comentari i tornar-te la teva amable visita.
Has fet un resum tan maco i interesant del llibre, que estic desitjant llegir-me'l.

Fins aviat

Una abraçada

GEMMA ha dit...

Gràcies Esther, m'alegra que t'agradi, benvinguda! Ens llegim. Una forta abraçada

Rosana ha dit...

Hola Gemma! Feia uns dies que no et llegía i ara tinc una feinada per llegir tot lo que escrius! Mare meva, estaré entretinguda una estona!!

Alguna vegada haviem parlat de la Gertrude Bell... va ser una dona admirable, però malgrat les dificutats sexistes en aquell món d'homes, tenía un avantatge sobre la majoria de les dones d'ara, i són els diners que tenia la tía!

Un petó guapa!

GEMMA ha dit...

Hola Rosana! Jaja! La pela és la pela, si! Però a més ella era una dona competent! Petonet