dimarts, 27 de gener de 2009

Essencialisme

Aquest és el primer post entre molts d'altres que de tant en tant aniré posant al bloc, extrets del llibre Plató i un ornitorinc entren en un bar de D.Klein i T.Cathcart, crec que valdran la pena, de fet m'estic llegint el llibre aquests dies, es troba la ironia i la reflexió ben agafades de la mà. Els agruparé dins de l'etiqueta sofiacudit (que és una paraula que acabo d'inventar-me, ve a ser: coneixement + acudit).

Aristòtil va establir una distinció entre propietats essencials i accidentals. La manera com ho va plantejar ell és que les propietats essencials són aquelles sense les quals una cosa no seria el que és, i les propietats accidentals són les que determinen com és una cosa, però no pas què és. Tenim un acudit que il.lustra aquesta distinció:

ABE: Tinc una endevinalla per a tu, SOL. Què és una cosa verda, que penja a la paret i que xiula?
SOL: Em rendeixo.
ABE: Una arengada.
SOL: Però una arengada no és verda?
ABE: Bé, la pots pintar de verd.
SOL: Però una arengada no penja a la paret?
ABE: Clava-hi un clau i penjarà.
SOL: Però una arengada no xiula!
ABE: Doncs molt bé, que no xiuli.

De vegades un objecte té propietats que a primer cop d'ull semblen accidentals, però només resulten ser-ho dins d'uns certs límits, tal com il.lustra aquest acudit:

- Per què un elefant és gros, gris i arrugat?
- Perquè si fos petit, blanc i rodó, seria una aspirina.



La cosa és que la grandària, la grisor i la rugositat no són termes prou precisos per les qualitats essencials d'un elefant.

2 comentaris:

jravi ha dit...

Salutacions cordials, Sofiacudit
Sempre és gratificant acudir als clàssics, cosa que no es fa habitualment.
Jo, com a epicurià convençut, celebro que hi hagi gent apuntada en aquest club.
Endavant les haches

GEMMA ha dit...

Hola soci del plaer dels sentits, simpàtic epicurià. Gràcies pel teu impuls, sempre cap endavant amb això i amb tot el que vingui!! Salut i riures.