dissabte, 29 de novembre de 2008

L o v e

M'acullo al que diu la tornada (estribillo) de "Love is my religion" de Ziggy Marley:

video

L'amor és la meva religió,
l'amor és la meva religió,
l'amor és la meva religió...


Però, què és l'amor?

En Honoré de Balzac ho defineix molt bé: "L'amor no és només un sentiment. És també un art."

Molt d'amor per a tu.

divendres, 28 de novembre de 2008

Diferència

Diuen que és bo fer-se preguntes, un exercici habitual en nosaltres. Diria que massa sovint en pequem d'abús o de mancança, depèn del moment, circumstància, temàtica... La cosa està en que part d'aquestes "qüestions vàries" probablement més dun cop podrien estar millor plantejades:

Alguns homes observen el món i es pregunten "PER QUÈ?". Altres homes observen el món i es pregunten "PER QUÈ NO?"

Ho diu l'escriptor irlandès George Bernard Shaw (1856-1950).


Va bé donar-li la volta a la pregunta, fins i tot modificar la seva perspectiva, la resposta sempre serà més complerta. Veure-ho de forma polièdrica. Mirar de ser creatius en les nostres reflexions.

dijous, 27 de novembre de 2008

Pigments

A la capçalera de la introducció d'un manual sobre estils de pintura decorativa, que tinc com a consulta, es llegeix el següent:

"L'artista no és una persona especial però cada home és un artista especial."

M'han agradat aquestes paraules, hi estic d'acord. Ho cita A. Coomaraswamy, un erudit especialista en art oriental, un expert en els camps de l'art i de les doctrines tradicionals que fan d'ell un de les màximes autoritats mundials en aquests temes.


Aquesta foto mostra el meu moment de triar els colors per decorar una peça com és ara un tamboret. Després de cobrir-lo d'imprimació ve el pas de les barreges de pigments per tal d'aconseguir el to desitjat (imaginat i visualitzat) que se li vol donar a l'objecte. Les mescles poden ser interminables, la paleta de colors és infinita, un pot perdre's fins i tot enmig del viatge de proves, experimentar si! Si us expliqués com vaig acabar ahir tastant tonalitats... tot un laberint.

Després vindrà l'acabat, que és un altre ventall de possibilitats.

dimecres, 26 de novembre de 2008

Menuda

Versió cantada per Sílvia Pérez Cruz del grup Immigrasons, la lletra és d'en Joan Manel Serrat. A veure si t'agrada:

video

Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
pensa en mi, menuda, pensa en mi.

Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

Porta'm brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.

Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu als teus cabells;
et diu al cor que l'ocell engabiat, mor.

Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen als meus vidres els seus becs.

I em conten la història blanca i menuda
entre quatre parets es marceix.
Piulen que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
I.. Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per volar-lo tu i jo amb ells.


Bon dia de dimecres!

dimarts, 25 de novembre de 2008

Futur

“Vivim en una cultura del “paper”. La nostra vida quotidiana està lligada a objectes de paper i amb paper, però sempre ens han encaminat cap a un futur sense paper. ¿Què passaria si poguéssim “augmentar” la quantitat de paper en comptes de desfer-nos-en?”

Si t'interessa saber més fes un click al projecte de fi de carrera del dissenyador Miquel Mora, la fotografia següent és la presentació gràfica del seu treball d'investigació:


Entre d'altres idees proposa un rellotge despertador de paper: un cop ha sonat l'aixafes i et quedes tan ample. Hi ha un video que mostra tot un futur del paper digital, interessant i curiós.

Va cap aquí el futur?

Vigilem, la tecnologia ho devora tot!

diumenge, 23 de novembre de 2008

A mà

No recordo si algun cop havia arribat a fer paper a mà, però des de divendres si que sé segur que com a mínim he donat forma a un full de color taronja amb la filigrana de la Creu de Malta, segell que identifica el paper elaborat al Museu Molí Paperer de Capellades.

Actualment aquest espai a part de mostrar al gran públic com es fa el paper artesanal se'n produeix i es ven. Val la pena anar-hi, aprendreu sobre tot el procés d'elaboració del paper i veureu el tipus de màquines emprades des de temps tardans.


Mentre hi era no deixava de vibrar sentint aquell aire balnearic. Novament m'adonava, però allí de manera més pronunciada, on sóc i on voldria ser.

Tot ve si un hi va.

divendres, 21 de novembre de 2008

Sublim

Hi ha llocs inhòspits, com els deserts...

I ahir veient un reportatge sobre el tema, vaig fer un salt al meu arxiu de records, els meus sentits van connectar un cop més amb un petit safari_travessa de dos dies que vaig tenir el gust de fer pel desert de Thar a la zona del Rajastan (Índia), amb nit sota les estrelles inclosa, sopar de fogonets sobre la sorra i passeig matiner al compàs dels camells. Ho recordo tot amb ple de detalls, són aquelles vivències que guardo dins i em desperta encara avui inoblidables sensacions que no em cesen.

De fet, poc tinc pel que fa a deserts trepitjats, i el meu únic el tinc en un pedestal es clar. Aquesta foto la vaig fer aleshores i què dir... doncs s'ha de ser-hi, hi ha moments màgics, un dels meus és aquest, m'emociona el fet d'haver pogut enregistar aquest instant que en mi ja és memòria preferent:


La bellesa no entén de mides, les dunes són sempre obres d'art efímeres estiguin on estiguin, i la presència de la llum un pinzell imprescindible per oferir-te imatges sublims. Les petites dunes del nostre Delta de l'Ebre a una altra escala són precioses també. La naturalesa ja és bella per si mateixa, no creus?

Diuen que les dunes més antigues i més altes del món són les del desert del Namib al sud de Namibia. N'hi ha un munt, identificades amb el seu nom, i el que m'ha semblat simpàtic és que moltes d'aquestes estan batejades amb una numeració, la 45 sembla ser entre tot el conjunt la més maca turisticament parlant, la 7 la més alta... bé, el que haig de fer és anar-hi i veure amb quin número em quedo jo, no?

Tu ja tens la teva duna preferida?

dijous, 20 de novembre de 2008

Docilitat

"L'home neix tou i flexible.
A la seva mort està endurit i rígid.

Les plantes verdes són tendres i plenes de sàvia.
A la seva mort estan marcides i seques.

Per això allò rígid i no flexible és la disciplina de la mort.
Ser dòcil i cedir és la disciplina de la vida.
Per això un exèrcit sense flexibilitat mai guanya la batalla.

Un arbre que no s'inclina es trenca fàcilment.

Allò rígid i endurit es caurà.
Allò tou i flexible sobreviurà."



De Lao Tse, savi llegendari xinès (c. 570-c. 490 a. C.).

dimecres, 19 de novembre de 2008

Adagio

Preciosa peça del "Paisatge en la boira" de la compositora grega Eleni Karaindrou.

Un suggeriment: després de prémer play, prova de tancar els ulls i deixar-te endur pel bulevard dels sons.

video

M'he quedat sense paraules...

dimarts, 18 de novembre de 2008

Entesa

"No sabràs tot el que valc fins que no pugui ser junt a tu tot el que sóc." Cita de Gregorio Marañon, metge i escriptor espanyol (1887-1960).


Doncs ja saps: upali, upali... és hora d'aixecar-se s'ha acabat dormir!

dilluns, 17 de novembre de 2008

Invitació al viatge

Raons del marxar: No tot és viatge. No qualsevol desplaçament és viatger. Anem i venim a molts llocs, però entre tants moviments, a quin anomenem viatge? Al de més distància, al de major cost? Parlarem ara només que de l'autèntic viatge. Els motius del marxar es reuneixen en un. La desraó: hi ha una crida inicial que parteix de...? La convicció és allò inexplicable per sortir de viatge. “Per què vols viatjar?”, li pregunta Gene Tierney a Tyron Power a la pel.lícula "El filo de la navaja", homònima de la novel.la de Somerset Maugham. “No ho sé, no m'ho preguntis”, respon el galant. I efectivament, les raons autèntiques del viatger genuí no estan clares. És una trucada vinguda des de més endins, a la qual, no obstant, no es pot renunciar sense traicionar alguna cosa pel que no tenim nom. És una estirada súbita i intensa vers un destí desconegut. Una apel.lació a canviar allò sabut per la incertesa. No es fuig, no es va al previst. Es parteix i ja està. Sembla paradoxal, però el viatger autèntic és també el millor amant de la seva pròpia terra. I tal vegada sigui això, l'amor, en el fons, el que ens demana que viatgem.


Preparatius: Si el nostre destí fos una meta determinada portaríem el previst. Però tractant-se de l'horitzó no podem portar equipatges que ens paralitzin. L'equipatge més apropiat serà sempre aquell del que puguis desfer-te sense grans dificultats. Que la teva llar en el camí convidi al viatge, que no et retingui, que no t'atrapi.


La partida: Mai se sap si estem preparats, però la partida és sempre una decisió solitària. No demanem que ningú ho comprengui. El millor és fer-ho quan tothom dorm. Hi hagués hagut prou en veure't camí de l'aurora, en el moment que comença a despuntar una llum encara incerta, per saber quanta esperança hi ha en aquell viatge, per reconéixer que en tota partida es troba oculta la necessitat de néixer de nou.


Arribada a terra estranya: Quan un arriba, ocorre una curiosa barreja entre espant i soledat. Allò que se'ns presenta ens causa admiració. Voldríem parlar entusiasmats, presos per la nova visió, però el millor és el silenci, la possibilitat de començar a escoltar el que ens és nou des del filtre inèdit del nostre cor silenciós. Però hi ha que esperar. L'ànima té el seu temps. I voldríem a més que algú ens expliqués tal com passa amb aquells turistes que es contenten ràpids i certs amb el que el seu guia els explica. Però no!, hem de resisitir-nos a les paraules i a la complicitat interessada. Afrontar que tota arribada a terra estranya exigeix soledat i silenci, dues esses abruptes i difícils pels que ningú mai ens ha preparat. Però necessàries, si és que en aquesta terra vull trobar noves vides, noves paraules.


Retorn: I ara per a què retornar si tinc la felicitat? Però curiosament quan es descobreixen els secrets de la nova terra, quan es veu la cara oculta de l'aventura, resulta que aleshores comença inesperadament a retornar la nostra memòria. Una nova memòria, un record d'allò deixat, embolicat ara amb tendresa i enyorança, sense rancors ni nostàlgies, sense odi ni passió. Només amb estima, amb desig d'apropament, amb ganes de voler donar tant del que s'ha après. Ara ja ho saps, no hi ha viatge sense retorn. I possiblement a algú et serà difícil de dir que ets el mateix però renovat, et serà rar, però davant dels seus ulls estarà per fí el viatger que un dia ho va deixar tot per aprendre que només s'estima des de l'ignorància.


Extret d'un escrit de José Ruiz: "Invitación al viaje".

diumenge, 16 de novembre de 2008

Diumenge

El diumenge sol ser un dia que depèn com vingui és del tot tranquil, i el meu ho serà (necessito que ho sigui), a veure si així també m'ajudo a que demà estigui ja en plena forma i harmonia.

La cantautora valenciana de compàs pausat Clara Andrés i jo et desitgem un bon dia de diumenge:

video

La lletra de "Bon dia" diu així:

Hola carinyo, pour le matin. M'agrà la perspectiva que ve del teu costat. Ser lo primer, m'agrà, ser lo primer que veus. Hola carinyo, sóc jo de nou la que et recull les grenyes i et dóna un bes. M'agrà ser lo primer que veus. / No val tornar a tancar de nou els ulls, que ja és molt tard i vull estar amb tu, i vull estar amb tu. Hola carinyo pour le matin...

Jo no la coneixia, té un estil bastant peculiar, a la seva pàgina web disposes de molts més videos i informació.

dissabte, 15 de novembre de 2008

Tinta

Estava un full de paper sobre una taula, junt a d'altres fulls iguals a ell, quan una ploma, banyada en negríssima tinta, el va tacar omplint-lo de paraules.

- ¿No podries haver-me estalviat aquesta humillació? - Va dir enotjat el full de paper a la tinta- el teu negre infernal m'ha arruïnat per a sempre.

- No t'he embrutat, - va contestar-li la tinta - t'he vestit de paraules, des d'ara ja no ets un full de paper, sinó un missatge i custòdies el pensament de l'home. T'has convertit en alguna cosa preciosa.


En efecte, ordenant el despatx, algú va veure aquells fulls escampats i els va ajuntar per tal de llençar-los al foc. Però va reparar en el full "brut" de tinta i el va tornar al seu lloc perquè portava, ben visible, el missatge de la paraula. Després tranquil.lament va tirar la resta al foc.


No sé qui és l'autor/a d'aquesta petita història, snif... Però l'he trobada maca i aquí la tens.

divendres, 14 de novembre de 2008

Atac

Des d'ahir a mig matí que estic amb la grip, malaltona i al llit, per tant poc esma tinc avui, encara que em venia de gust fer l'esforç per dir alguna cosa. Només unes curiositats que he trobat sobre aquesta infecció vírica:


Hipòcrates ja va descriure perfectament la grip al segle V abans de Crist.

La primera pandèmia de grip es va identificar l’any 1580; fins a l’actualitat se’n han detectat diverses.

Durant el segle XX va ser especialment dura la de 1918, que es coneixia com la "grip espanyola"; el 1957 es va manifestar la "grip asiàtica" i el 1977, la "grip rosa". Tots aquests noms responen a la creença popular sobre l’origen de la infecció, encara que ara se sap que la majoria es van originar a la Xina.

La grip (influenz, o flu popularment, en anglès), es diu així perquè els homes de l’Edat Mitjana creien que la "influència" dels astres i d’altres cossos celestials produïa els símptomes de la grip.

Nosaltres en diem grip perquè vam adoptar el terme rus de grip, que vol dir "atac".


Res més per avui, a mi em toca fer bondat i no barallar-me amb el meu malestar, que costa una mica.

Molta salut, i a ser bons!

dijous, 13 de novembre de 2008

Les Schtroumpfs

Et sona el nom de Gargamel? Pensa una micona... no es tracta de cap Simpson no, sinó d'un personatge de la família barrufera. Es veu que aquest 2008 els Barrufets estan de festa perquè celebren els seu 50 aniversari. Cinquanta anys tenen ja aquestes baldufes? Jo sempre els veig igual, es conserven la mar de bé.


Aquests sers blavosos van néixer de la mà del dibuixant belga Peyo (pseudònim de Pierre Culliford, Brussel.les 1928-1992) concretament el dia 23 de octubre de 1958 quan els va introduir en el còmic de la sèrie Johan i Pirluit. Al principi, els barrufets eren personatges secundaris dins d'aquella tira còmica però les ventes es varen disparar tant que aviat es convertiren en estrelles, el seu nom original en francès és Les Schtroumpfs. Aquí les aventures dels follets van ser publicades en català com Els Barrufets per primer cop l'any 1967 a la revista Cavall Fort, tres anys abans d'aparèixer en castellà com Los Pitufos.

Recordes? Viuen en un poblat sota la sàvia direcció del Gran Barrufet, i sempre estan amenaçats pel malvat bruixot Gargamel i el seu gat Azrael. Cada personatge representa un paper: el rondinaire, el mandrós, el savi, el xerraire, el filòsof, el vanitós... i la barrufeta es clar. El seu llenguatge es caracteritza pel multiús de la paraula barrufet que connecta molt bé amb les criatures, i no tan criatures...

Barrufem? Jaja!!

dimecres, 12 de novembre de 2008

Fermesa

La lletra de la cançó d'Alanis Morissette titulada "Hand in my pocket", on per cert l'harmònica sona a delícia, diu així:

video

Estic en bancarrota però sóc feliç/Sóc pobre però sóc amable/ No tinc diners però estic saludable, sí/ Estic elevada però a la terra/ Sóc assenyada però estic aclaparada/ Estic perduda però esperançada, nen.

Al que es redueix tot és a que tot anirà bé, bé, bé/ Perquè tinc una mà a la meva butxaca/ I l'altra està donant un cinc alt.

Em sento ebria però estic sòbria/ Sóc jove però mal pagada/ Estic cansada però treballant, sí/ Em preocupo estant agitada/ Estic aquí però en realitat ja m'he anat/ Estic equivocada i ho sento, nen.

Al que es redueix tot és a que tot anirà bé/ Perquè tinc una mà a la meva butxaca/ I l'altra està movent una cigarreta...


Una possible lectura podria ser que mai hem d'estar parats, que sempre hem de moure fitxa malgrat les dificultats, els dubtes, els mals moments, existeix la dualitat... i l'esperança ens ha de mantenir en peu, ferms, evitant no perdre mai el componiment.

Però quina lectura en treus tu?

dimarts, 11 de novembre de 2008

Abraçada

M'encanten les abraçades, reconforten moltíssim!! A qui no li agraden? De fet es necessiten.


Saps qui és l'Amma? ara t'explico qui és per si no ho saps:

La líder espiritual Mata Amritanandamayi Devi, més coneguda com Amma o "la santa que abraça", gestiona un vast projecte solidari i atent als mils de devots que acudeixen per rebre la seva abraçada en el seu monestir situat en la petita i remota illa del sud de la Índia, en el paradisíac estat de Kerala. Aquesta recia dona de 53 anys té desenes de milions de seguidors en el món sencer, i ha abraçat ja a uns 30 milions de persones, de totes les confessions.

Associacions distribuides per tot el globus s'encarreguen d'organitzar l'arribada d'Amma al seu pais, grans funcions de varis dies de duració a les que acudeixen mils de persones a la recerca d'una abraçada de la "santa".


I aquesta setmana retorna a la ciutat de Barcelona. A mi fa uns anys em van parlar d'ella, i fins i tot em van convidar a anar amb d'altres persones a rebre una de les seves abraçades, aleshores calia aconseguir un ticket amb una número per tal de respectar un ordre i saber quan et tocaria rebre la seva abraçada. Parlaven d'ella d'una manera apassionada. La trobada era en un pavelló esportiu de la zona de la Mar Bella de Bcn. Però no hi vaig anar.

Aquests esdeveniments no em convencen, no els comparteixo, sóc bastant reàcia a les multituds i més si hi ha idolatria. Em sembla bé que qui cregui en la seva força hi participi, i no estic en contra dels seus bons desitjos, però a mi no m'hi veuran.

Hi aniràs?

dilluns, 10 de novembre de 2008

Tisores

Aquesta tarda he anat a la pelu, a que fer? Difícil d'endevinar... pensa, pensa. A tallar-me els cabells! Darrerament havia optat per dur-los llargs, però estava farta, així de clar ho dic.


Quin gust! M'he alliberat de melena la nuca, i em trobo més jo, no sé com dir-ho... més Gemma, jaja! És important sentir-se còmodament maca/o, no ho creus? Doncs apa, si és el teu cas, ves a per les tisores i a canviar-te de loock que després un se sent de conya. Ah! i si als demés no els hi agrada que no mirin, el que compta és dur-se amb ganes.

T'animes també tu?

diumenge, 9 de novembre de 2008

Lloc ocult

De Björk "Hidden place":

video

La lletra diu així: A través del més càlid cordó d'afecte, el teu amor em fou enviat. No estic segura de què fer amb ell, on posar-lo. Estic tan a punt de plorar i tan a punt de simplement trucar-te i suggerir que anem a aquell lloc ocult... Ara he estat una mica tímida i puc olorar una mica d'esperança per quasi haver consentit als meus dits acariciar. Els dits que em donaren per tocar. Però amb cura, allí reposa oculta la meva passió, allí reposa el meu amor. L'amagaré sota una manta i el posaré a dormir, el guardaré en aquell lloc ocult... Ell és el més bell, fràgil encara que fort, fosc i diví. La petitesa dels seus moviments l'amaguen, inventen un encant que el facin invisible. S'amaga en el cabell, ¿puc amagar-me també jo? Amagar-me en el seu cabell, buscar consol, santuari, en aquell lloc ocult...

De vegades un cerca refugi en algun lloc més o menys ocult, un indret on poder trobar la intimitat que el recomposa.

Que tinguis un bon inici de setmana!... i un magnífic final es clar.

dissabte, 8 de novembre de 2008

Amunt

Amunt, sempre amunt! Oi que si?

Ser tenaç és ser capaç de prolongar un esforç en el temps./ Qui ens marca allò que perseguim no som més que nosaltres mateixos./ La il·lusió no és infinita, hi ha dues coses que l'alimenten: els petits èxits i la tenacitat./ Tenacitat per cercar elements que generin l'espurna que encengui el foc de la creació./ Aquesta virtut es pot convertir en defecte. Fàcilment podem caure en la tossuderia./ La sort és relativa però la perseverança no. /La tenacitat et dóna confiança, és la capacitat de resistència al xoc, ser tenaç és ser capaç de prolongar un esforç en el temps: un dia, un mes, un any... tres, cinc, deu anys. O tota la vida, si s’escau.


Fermesa, convicció, perseverància, enteresa, constància, paciència, disciplina, mètode... Endavant doncs amb allò que volem, no dessistim a la primera de canvi! Què és el que no demana un esforç?

I que sigui per complaure't principalment i sobretot a tu mateix.

divendres, 7 de novembre de 2008

Ebru

Des que estic aprenent l'art de l'enquadernació vaig descobrint dia rera dia un món nou per a mi, meravellós haig de dir, com pot ser l'apartat dedicat a pintar papers. L'ebru, per exemple, és un tipus de paper que es fa a partir d'una tècnica artesanal que ve de lluny: és l'art de pintar sobre aigua, condensada amb terra i pintures en pols.


Es treballa amb materials naturals. És una de les arts decoratives més antigues, es podria dir que és el reflex en l'aigua de les nostres tempestes internes, les nostres alegries, els nostres amors… L'aigua i un mateix… Cada gota abocada amb gran devoció és el seu somriure o llàgrima…

He trobat un video on s'il.lustra la seva màgia creativa, tot un exercici meditatiu:

video

L'origen etimològic de la paraula “ebru”, prové de la paraula persa ebri que significa “com un núvol” o “ennuvolat” i de la paraula chagatai ab-ru que significa "superficie d'aigua". Es creu que aquest art va sorgir a Turkmenistan, al segle IX.

Els europeus anomenem a aquest tipus de paper “paper marbre” per la seva semblança entre la forma vetajada dels dissenys i les venes del marbre, i els àrabs “Varaku´l mucezza” que significa "paper amb venes".

Un art que, es diu doncs, ajuda a calmar l'ànima i ensenya a ser pacient, un estat interior que en més o menys mesura tothom troba a mancar. No m'estranya que cada cop hi hagi més retorn i apreci per aprendre l'ofici artesanal... Vinga a pintar paper! I... després m'ho ensenyes... o millor dit, m'encantaria que així fos.

dijous, 6 de novembre de 2008

Internet

Actualment estem envestits per un munt d'informació, vivim immersos en l'era Internet, encara hi manca una bona catalogació de tantes referències existents, realment és un viatge de dades que du a descobertes sorprenents, hi ha un itinerari de rutes infinites, depén de cadascú arribar a un destí o altre, i si un opta per aventurar-se sense brúixola opté un àpat de raons inesperades i expectants, Internet és una eina fantàstica!


Aprofitem la gran vàlua de la xarxa, informem-nos sense acomodar-nos massa en la seva bondat de propostes, fem un esforç de retentiva, confrontem les fonts, eduquem el criteri, aprofundim... és un nou recurs per créixer, i sortir-ne veritablement menys ignorants.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Route 66

Fins i tot jo esperava amb ànsies el resultat a la presidència dels EEUU. He dormit menys aquesta passada nit.

Per a avui música d'inspiració aventurera cantada per dues veus prodigioses (Diana Krall i Natalie Cole), dedicada a la ruta clàssica americana que encara tinc pendent de fer, una travessa integradora:

video

Wonderful!

dimarts, 4 de novembre de 2008

Consideració

La meitat del món té alguna cosa a dir, però no pot; l'altra meitat no té res a dir, però no calla.


Ens ho diu Robert Lee Frost (1874-1963) poeta nord-americà que figura entre els més destacats del segle XX.

dilluns, 3 de novembre de 2008

C'est la vie

Aix! a força de tenir força... afegiria jo en aquest esplèndid text, per tal de satisfer i matisar el que vull expressar:

A força de nits m'estimo la vida
i d'ella en vaig fent la millor amiga,
a cop de veritats, a cop de mentides,
un poc em fa mal, un poc em fascina....



Fragment d'una cançó d'en Lluís Llach "A força de nits".

dissabte, 1 de novembre de 2008

Castanyes i panellets

Sobre aquesta tradició:

La festa de la Castanyada segurament té el seu origen en l’àpat o ressopó que es feia la nit de Tots Sants. En general les castanyes, els fruits secs i el vi bo eren els protagonistes d’aquestes celebracions de tardor que, en el seu origen, representaven l’anunci de la imminent arribada del fred i del mal temps.


I l'origen dels panellets com a menjar característic de la diada de Tots Sants és poc clar. Poden ser un record d'antics àpats funeraris: en alguns indrets la gent portava els panellets a l'església en cistells i se'ls menjava dins del mateix temple en comunitat. En les poblacions de la Catalunya vella, hi havia el costum de celebrar una menjada després de la mort d'algun familiar. Aquest menjar tenia un caire ritual en la forma de parar la taula, la distribució dels comensals i els menjars que es donaven.


Els panellets són típics de moltes poblacions de Catalunya, encara que en altres comarques reben noms diferents, com migetes. En alguns indrets fan, aquesta diada, uns bunyols semblants als que es fan per Setmana Santa. Les rifes de panellets eren, en canvi, pròpies de les ciutats o poblacions grans, sobretot de Barcelona. Els cafès preparaven taules molt ben parades, amb profusió de plats plens de panellets i fruita confitada, tots ben embolicats. Anaven rifant-los, tot procurant refer els de la taula perquè aquesta fes sempre goig i convidés a prendre part a la rifa. També els pastissers organitzaven les seves rifes, i rifaires particulars que, a Barcelona, posaven les seves taules en diferents indrets de la ciutat per rifar plats de panellets i pollastres, utilitzant cartes com a mitjà d'efectuar el sorteig. A Reus, el costum d'elaborar, rifar i menjar panellets està força arrelada i ha perviscut fins als nostres dies.

Aprofitem aquests dies per espantar els mals esperits!