dilluns, 31 de març de 2008

El viatger assedegat

"Lentament, el sol s'havia anat ocultant i la nit havia caigut per complert. Per l'immensa planuria de la India lliscava un tren com una descomunal serp gemegadora. Varis homes compartien un departament i, com quedaven moltes hores per arribar al destí, decidiren tancar el llum i posar-se a dormir. Transcorregueren els minuts i els viatgers començaren a conciliar el son. Portaven ja un bon nombre d'hores de viatge i estaven molt cansats. De sobte, va començar a escoltar-se una veu que deia:
- Ai, quina set tinc! Ai, quina set tinc!
Així un i altre cop, de manera insistent i monòtona. Era un dels viatgers que no cessava de queixar-se de la seva set, privant de dormir a la resta dels seus companys. Ja resultava tan molesta i repetitiva la seva queixa, que un dels viatgers es va aixecar, va sortir del compartiment, va anar al lavabo i li va dur un got d'aigua. L'home assedegat va beure l'aigua amb avidesa. Tots van estirar-se de nou i tornaren a tancar altra vegada el llum. Els viatgers, reconfortants, es disposaren a dormir. Passaren uns minuts i de sobte la mateixa veu d'abans va començar a dir:
- Ai, quina set tenia, però quina set tenia!"


Moraleja: la ment sempre té problemes. Quan no té problemes reals, fabrica problemes imaginaris i ficticis, tenint inclús que buscar solucions imaginaries i fictícies.

(Extret de "101 CONTES CLÀSSICS DE LA INDIA" ed. EDAF)

Com som! Som inacabables, sempre tenim motius per seguir creixent!

diumenge, 30 de març de 2008

Avui he plantat futur!

Aquest matí de diumenge he plantat un petit arbust a la zona de La Muntanyeta (una finca pública de 55ha dins el municipi d'Olèrdola).

Catalunya Ràdio per celebrar el seu 25è aniversari ens ha fet un regal a TOTS, no només ha volgut sensibilitzant-nos una mica més en el que suposa el canvi climàtic (que ja sabem bastant el que això suposa pel nostre planeta i de retruc com ens afecta a les persones) sinó que també ens ha donat l'opció de poder participar en la seva lluita, tot organitzant una àmplia plantada d'arbres per diferents zones de Catalunta, 35.000 arbres!

Ha estat una gran i solidària festa ecològica. Hem estat molts, s'estima en unes 40.000 persones, els qui amb ganes ens hem presentat al punt indicat per fer de jardiners durants uns pocs minuts: pics i pales, bidons d'aigua, i personal engrescat de totes edats i temperaments. La planta que jo he escollit ha estat el Llentiscle, un arbust perenne que pot arribar fins a 2m d'alçada, que com a propietats medicinals li trobem funcions astringents i odontològiques, i com a propietats industrials s'aprofita a la indústria de vernissos. El seu fruit petit i rodó passa del color verd al vermell per acabar en el negre.


D'aquí unes setmanes miraré de tornar-hi per comprovar si va evolucionant correctament, així ho espero i ho desitjo.

Ei! Estimem a consciència el nostre irrepetible planeta TERRA, i duem a la pràctica aquest sentiment!

dissabte, 29 de març de 2008

Preservar la cultura tibetana

Acabo de descobrir aquesta cantant tibetana que vindrà a cantar a l'auditori de Barcelona el dimarts 8 d'abril, ben aviat per tant. Filla d´un lama tibetà que va ser educada a Suïssa on la seva família va emigrar quan ella era petita. El seu objectiu és preservar la cultura tibetana a occident a través dels cants i balls tibetans intentant també ajudar a les persones a trobar la pau interior.


Un concert d´una gran espiritualitat que no ens hauriem de perdre, o almenys estaria molt bé saber d'ella, es diu: Dechen Shak-Dagsay. Ja em direu que us sembla..

divendres, 28 de març de 2008

Diumenge PLANTEM UN ARBRE


Catalunya Ràdio conjuntament amb la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya organitzen aquesta campanya per plantar un arbre autòcton en diversos indrets del territori. Amb la plantació d’aquests 35.000 arbres arreu de Catalunya, junts contribuïm al repte Plantem pel planeta: campanya dels mil milions d’arbres del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA).

PLANTEM EL FUTUR: Per facilitar la festa sense problemes, s'ha articulat un sistema de reserva –totalment gratuït– a través del web www.telentrada.com de Caixa Catalunya i del telèfon 902 10 12 12, on podeu triar el lloc i l’horari d’assistència a l’acte, entre les deu del matí i les dues del migdia. Cada vegada que ompliu el formulari podreu reservar fins a deu arbres, per a vosaltres i els vostres amics o familiars. Per agilitzar l’acte és important que porteu el comprovant de reserva al lloc de plantada, on us rebran els representants i treballadors de Catalunya Ràdio i de la Fundació Territori i Paisatge. També és important que porteu, si en teniu, una pala o estri de jardineria adient, calçat adequat i aigua. SOM-HI!

dijous, 27 de març de 2008

Aprendre a fer reixeta


Una labor del tot entretinguda, pacient i amb un resultat formidable. Fa goig, no? Doncs tinc una altra cadira de reixeta que m'espera per restaurar-la.

dimecres, 26 de març de 2008

Sabeu qui és Masaru Emoto?

Aquest doctor japonés ha realitzat estudis sobre la holística de l'aigua, és a dir, veure com es formen diferents classes de cristalls depenent de la influència de determinades paraules, sons, imatges o sentimients a las que s'exposa.

Aqui teniu una mostra dels seus experiments:


Aquest és un cristall d'aigua al qual se li ensenyaren les paraules “gràcies” i “tonto” al mateix temps. "Després d'observar el resultat vaig arribar a la conclusió de que l'essència de la bondat preval sobre la intenció malèvola quan el número de cada paraula és el mateix." Per cert, ha rebut crítiques per les seves pretensions ja que fàcilment les dades extretes es poden arribar a malinterpretar donat el caire cognitiu de les observacions.

D'aquí uns dies, a l'abril, Masaru Emoto ve a Barcelona a fer unes xerrades, per si algú li interessés. Si hi anessis ja em diràs què t'ha semblat...

dimarts, 25 de març de 2008

Ja es desperten els colors!


Ja és PRIMAVERA, m'encanta aquesta estació!! Apareix un munt de color en el paisatge, i es visualitza tota una gamma de tonalitats que podriem dir que conformen un quadre a escala real sent veraçment tangible. On per tant, a més de la vista, hi entra la olor, la textura, el gust, la forma i el so del moviment. Una viva paleta cromàtica on els cinc sentits queden ben evidenciats. Ah! i el color és alegria, tindrem més diversió?

dilluns, 24 de març de 2008

Clip musical (link a youTube)

Ell és LENINE (cantant i compositor brasiler) i la peça musical es diu "Paciência".

La lletra diu així: Mesmo quando tudo pede Um pouco mais de calma Até quando o corpo pede Um pouco mais de alma A vida não pára... Enquanto o tempo Acelera e pede pressa Eu me recuso faço hora Vou na valsa A vida é tão rara... Enquanto todo mundo Espera a cura do mal E a loucura finge Que isso tudo é normal Eu finjo ter paciência... O mundo vai girando Cada vez mais veloz A gente espera do mundo E o mundo espera de nós Um pouco mais de paciência... Será que é tempo Que lhe falta prá perceber? Será que temos esse tempo Prá perder? E quem quer saber? A vida é tão rara Tão rara... Mesmo quando tudo pede Um pouco mais de calma Mesmo quando o corpo pede Um pouco mais de alma Eu sei, a vida não pára A vida não pára não... Será que é tempo Que lhe falta prá perceber? Será que temos esse tempo Prá perder? E quem quer saber? A vida é tão rara Tão rara... Mesmo quando tudo pede Um pouco mais de calma Até quando o corpo pede Um pouco mais de alma Eu sei, a vida não pára A vida não pára não... A vida não pára!... A vida é tão rara!...

Traducció: Tot i que tot demana una mica més de calma, fins i tot quan el cos demana una mica més d'ànima. La vida no para... Mentre el temps s'accelera i demana pressa. Jo vaig en un vals... La vida és tan rara... Mentre tot el món espera la cura del mal i la bogeria fingeix que això tot és normal, jo fingeixo prendre-ho amb calma... El món va girant cada vegada més veloçment. La gent espera del món i el món espera de nosaltres. Una mica més de paciència... Serà que és temps que li falta per percebre? Serà que tenim aquest temps per perdre? I qui ho vol saber? La vida és tan rara. Tan rara... Tot i que tot demana una mica més de calma, tot i que el cos demana una mica més d'ànima. Jo sé que la vida no para, la vida no para no... Serà que és temps que li falta per percebre? Serà que tenim aquest temps per perdre? I qui ho vol saber? La vida és tan rara tan rara... Tot i que tot demana una mica més de calma, fins i tot quan el cos demana una mica més d'ànima. Jo sé, la vida no para, la vida no para no... La vida no para!... La vida és tan rara!...

Diga'm, creus que la vida és rara?

dimarts, 18 de març de 2008

Nou ús


Un dia en un brocanter vaig recuperar aquests bols que formaven part d'una llum, anaven units per una barra i suposem que servien per guardar-hi petits objectes varis, això va ser el que em va explicar l'amo del brocanter. Ara, un cop restaurats han passat a tenir una nova funció, actualment serveixen per posar el pica-pica dels aperitius.. uns quants ganxitos? per exemple si, o xips... ja saps, depen del moment i del que un disposi al rebost.

dilluns, 17 de març de 2008

Maternitat


Aquesta imatge la dedico a les meves amigues més properes que darrerament estan inaugurant la vivència de la maternitat, ja sigui en la il.lusió d'haver-s'ho plantejat, en el fet d'estar ocupades per crear decididament el seu "bombonet", en el compliment d'una adopció desitjada i feliçment concedida, en l'evidència d'un crescut volum viscut dins l'espera d'un part que ja els hi arriba, o en el fet de saber que una o altra les farà tieta biològica o perquè no tieta especial.. I jo? doncs jo... I tu, que me'n dius tu?

diumenge, 16 de març de 2008

Una lectura inacabada

HOTEL NOMADA, de Cees Nootboom.
Llibre que per cert no l'he acabat de llegir, no l'he lletrejat fins a la seva darrera plana, però no per això vull deixar de parlar-ne. Són un seguit de cròniques de diferents viatges realitzats als anys 60-70 pel mateix autor (per alguns països d'Àfrica i Llatinoamèrica). Ha estat l'esperit viatger i el sentit nómada el que m'ha cridat l'atenció de voler llegir-lo. El millor del llibre però és l'extracció que apareix a la seva contraportada, m'ha agradat el que diu i a més ho comparteixo, per tant només per llegir aquest fragment ja valdria la pena de tafanejar-lo. És veritat que més d'un cop passa que el que ens aporta més del llibre queda ben explicitat en un resum d'idees ben escollides, i no caldria obrir el llibre, en aquest cas la sinopsis diu així: "Aquest és un llibre dedicat als viatgers, a qui entén el viatge no com una fugida sino com una manera de coneixer's a si mateix; a qui creu que al viatjar s'apren, com s'apren a llegir, a estimar, a morir. El destí, o els recursos que cadascú té per arribar-hi, no és el important; el que compte és la disposició, la mirada d'aproximació a l'altre, al món que està fora de nosaltres, tant és la seva proximitat o la seva llunyania. Nómades ho som tots perquè l'origen de l'existència és el moviment: per això el viatge és una experiència que no té fi. Només hem d'aprendre a no temer-la".

Lectura a priori interessant però un cop descoberta passa a ser prescindible, gens apassionant al revés de com m'hagués agradat que fos. No m'ha enganxat, els seus arguments han acabat sent-me insulsos i poc atraients, de ritme apagat. L'obra l'anava llegint però sense disfrutar-la i això m'ha dut a que al cap d'uns capítols l'hagi tornat a la biblioteca. No m'obligo a acabar els llibres encara que els hagi començat. De fet quants llibres he començat i no acabat? Un munt! Però clar, també n'he disfrutat de molts d'altres, i alguns d'aquests de manera sorprenent perquè han estat una descoberta gairebé de l'atzar o d'un fet fortuït. Haig de dir que sovint em costa encertar el meu llibre pel meu moment concret. Perquè com em passa amb la música cada moment també té el seu llibre, no sempre estic receptiva per qualsevol text, escullo i em deixo seduir per la temàtica i genère que el meu present de manera instintiva em guia a fer-ho. I de sobte, potser per art de màgia o tant senzill com que coincideixes amb l'obra pel teu moment, cau de nou a les teves mans el llibre que no ceses fins a acabar-lo, quins llibres aquests, és genial aleshores! Em recomanes algun llibre d'aquells especials i inoblidables?

dissabte, 15 de març de 2008

Atònita


Ahir nit vaig anar a un concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona, em vaig quedar flipada i meravellada d'aquesta impactant arquitectura junt a la ben integrada remodelació. Per suposat que hi he estat altres cops al Palau però feia molts anys ara que no hi entrava ni hi passava, i ahir de nit contemplar aquesta gran bellesa arquitectònica em va frapar molt més que el concert que ens va donar la Nana Mouskouri.. que té una veu esplèndida però el modernisme català ahir superava en creus la seva particular veu. Aneu-hi, i si és de nit millor diria jo, doncs té encara més màgia, preneu encara que sigui un cafè a la cafeteria i admireu on us trobeu!

dijous, 13 de març de 2008

Una especial salutació



L'Esteve està fent una travessa en 4x4 per Àfrica, li desitjo EL MILLOR DEL MILLOR!! Si li voleu seguir la pista té un bloc que es diu africamins (surt al llistat dels blocs que jo vaig seleccionant a mida que els descobreixo) amb un munt de fotos que testimonien el seu pas per camins rodats.

dimarts, 11 de març de 2008

Propòsits

Avui necessito estar acaronada per aquest tipus de sintonia: "Quan la vida es fa massa complicada i ens sentim aclaparats, sovint és molt útil retrocedir un xic i recordar quin és el nostre propòsit, el nostre objectiu essencial. Quan topem amb aquesta sensació d'estancament i confusió ens pot anar molt bé dedicar una hora, una tarda o fins i tot diversos dies a reflexionar i determinar què ens aportarà veritablement felicitat per posteriorment establir les nostres prioritats. Això pot tornar a situar la vida en el context adequat, permetre una nova perspectiva i veure de nou el camí correcte." (extret del llibre "L'art de la felicitat" Dalai Lama i Howard C.Cutler).
I tu, què necessites avui?

dilluns, 10 de març de 2008

PASSA-HO!

"Ens trobem a un pas de la situació d'emergència, amb només el 20% de les reserves d'aigua plenes. Si no plou aquesta primavera, ens espera un estiu desolador. Sembla que ni les mesures de restricció d'aigua, ni els missatges de conscienciació per estalviar aquest bé escàs, ajuden a alleugerir la sequera. Només la pluja ho pot fer. Per això es farà una meditació col.lectiva per a la pluja el proper 30 de març, a les portes de la primavera, confiant en què l'aigua finalment arribi en un dels mesos més plujosos de l'any, abril. Amb la nostra ment i el nostre cor, i posant tota la nostra intenció desitjant què plogui, farem el que cap govern pot aconseguir: que caiguin les pluges que tant necessita la nostra Terra per viure i crear vida.

COM FER-HO? Només hem de romandre una estoneta en silenci,imaginant mentalment les imatges que més ens agradi i que ens faci sentir una gran emoció en veure la pluja caient. De forma orientativa i, per donar un exemple,es podria imaginar que plou de forma harmoniosa i equilibrada allà on més es necessita, que neva a les muntanyes, que comencen a omplir-se els embassaments,que l'aigua corre transparent pels rius on els peixos salten d'alegria, que els prats estan verds i plens de múltiples flors que, agraïdes a la pluja, mostren el seu aroma i colors, imaginar a uns nens saltant de joia i felicitat sota l'estimada pluja.. MEDITACIÓ PER A LA PLUJA Diumenge, 30 de març de 2008 a les 12:00 h. Des d'allà on et trobis... Gràcies." (missatge passat per Internet)

diumenge, 2 de març de 2008

Una lectura per no oblidar

CAP A TERRES SALVATGES, de Jon Krakauer (viatge cap a Alaska de Chris McCandless) ara la fan al cine, produïda per Sean Penn titulada “Into the wild”. Jo la pel.licula la veuré molt més endavant, d'aquí a un temps, ara em ve molt de gust quedar-me amb tot el que m'ha suggerit la seva lectura narrativa. Lectura apassionant, impressions del tot salvatges i extremes. Transmet vitalitat, frescura, valentia, sensacions pures, ganes de passar a ser un Chris McCandless. Va coincidir que el llibre el vaig agafar de la biblioteca perquè em va caure a les mans tot cercant informació sobre viatges, i l'escrit imprés en la seva contraportada em va cridar moltíssim l'atenció. Un cop a casa em vaig interessar per la història i vaig voler comprovar si era real i si deien alguna cosa al respecte per Internet, i ves per on que estaven a punt de passar-la pel cinema en una versió dirigida per Sean Penn.

L'obra me l'he llegida saborejant plenament tot el que m'anava transmetent la narració_investigació_cites que redacta amb molt d'entusiasme en Krakauer. L'autor jo diria que és una ànima bessona del protoganista, la seva identificació amb el succès l'ha dut a aprofundir sobre les causes que van conduir al jove nordamericà a emprendre el seu particular viatge. A mi m'encanta viatjar, i coincideix que estic en un moment que desitjo emprendre un viatge llarg, el meu viatge no el pretenc fer sola però crec que tot esperit viatger té uns ingredients comuns de grans ganes de vibrar per sensacions noves que suposin nutrir i engrandir tots els sentits coneguts i aquells que encara no han estat descoberts però segur que també posseim. El contacte pur amb la naturalesa és un xut d'adrenalina que activa les endorfines i t'estimula de vida per tots els circuits cel.lulars. Una història amb final malauradament trist però captivadora. Digue'm què en penses de la lectura, de la vida d'en McCandless, del que et suggereix viatjar.. m'encantaria saber-ho.