dijous, 18 de desembre de 2008

Tzara

Passos a seguir per fer un poema dadaista:

- Agafa un diari.
- Agafa unes tisores.
- Escull del diari un article de la longitud que penses donar-li al teu poema.
- Retalla l'article.
- Retalla deseguida amb cura cadascuna de les paraules que formen l'article i fica-les en una bossa.
- Agita-la suaument.
- Ara treu cada retall, un rera l'altre.
- Copia a consciència seguint l'ordre en que hagin sortit les paraules de la bossa.
- El poema se semblarà a tu.
- I ets tu un escriptor infinitament original i d'una sensibilitat impactant, encara que incomprès pel vulgar.


Aquesta proposta forma part del manifest Dadà. I què vol dir Dadà? "Dadà no significa res./ No existeix per a ningú./ Dadà és LA VIDA, etc... ". Si un llegeix el seus manifests es troba de seguida amb els seus trets essencials d'inconformisme i provocació. Va ser ja fa anys que vaig llegir-me "Siete manifiestos dadá" de Tristan Tzara, una declaració contundent, de mires extremes sens dubte.

El Dadà, dadaisme, va ser un moviment radical sorgit en plena primera guerra mundial, encapçalat pel romanés Tristan Tzara, que pretenia renovar l'art i la literatura des d'uns pressupostos clarament subversius.


(Aquesta imatge retrata un tros d'una de les pàgines d'aquest llibre.)

Queixem-nos si tenim coses a dir, comuniquem les nostres disconformitats, proposem possibles millores.

4 comentaris:

Judit ha dit...

Hola Gemma, gràcies per passar pel meu blog i m´alegro que t´hagi agradat. A propòsit del dadaísme també tinc penjat al blog un video que vaig fer sobre un text de Duchamp, ho pots veure en el mes de maig.
Una abraçada,
Judit

GEMMA ha dit...

Gràcies Judit, ara vaig cap allí i et dic el què. Ens llegim!

Ester ha dit...

Vaig tenir la sort de gaudir d'una exposició del Dadaisme a Paris fa dos anys...va ser impresionant. És una corrent que et fa pensar i interrogar-te davant de sensacions que et provoquen les propies imatges, escultures i colage del dadà.

GEMMA ha dit...

Paris... belle Paris!!