dijous, 4 de desembre de 2008

Escoltar

"Podem parlar?" Aquesta pregunta apareix com una cita de Joan Rivers, presentadora i actriu nord-americana (1935). Una nota curta de mots però ben explícita de significat.

La cita m'ha dut immediatament a pensar sobre l'acció d'escoltar, perquè encara que estic d'acord amb el que vol dir, ja que crec que avui en dia (o sempre) abans de parlar caldria demanar-li al nostre interlocutor_receptor si està preparat per fer-ho i així experimentaríem veritables diàlegs, considero que és més prioritari estar disposat a escoltar.

Parlem massa, no ho creus? I parlem per parlar molt sovint, amb ànsies de que ens escoltin, ens diguin que tenim raó, ens alaguin els nostres pensaments, necessitem cridar l'atenció etc... i la paraula és un recurs ràpid i gratuït. Les paraules se les emporta el vent, i tant, volen que no vegis i ens les roben més d'un cop.


Vivim contaminats de paraules superficials, crec que no s'aprofundeix suficient per tal de poder saber i entendre que és el que realment t'està intentant dir, expressar i comunicar l'altre. Sovint un es troba enmig d'una conversa on no se n'ha tret cap profit. Això sí, cadascú se'n va a casa amb la seva orgullosa idea.

Cada individu al llarg de la seva existència ha anat enregistrant dins del seu cap el "seu" significat de cada un dels mots que té en el seu vocabulari, des d'on surt tot allò que diu, i creiem saber el significat de les paraules de l'altre, i no.. t'adones que de vegades no ens expressem gens bé. Creiem entendre, suposem, intuïm... però malauradament ens equivoquem.

I no em diguis què és l'estrès, que aquesta paraula està més que desprestigiada per l'abús del seu ús. Perquè actualment sembla que tothom està estressat i a més sembla també que queda bé anar dient en totes direccions que un va estressat, però cal ser respectuós tant amb aquest mot com amb tots els demés mots, l'estrès pot arribar a ser incapacitant.

Vivim dins un caos verbal.

O... com ho vius tu?

2 comentaris:

Rosana ha dit...

Ui Gemma! Et veig una mica revolucionada... tú t'expresses molt bé, ets ordenada, estructurada i es fàcil llegir-te... tot i això existeixen persones que no entenen ni al comunicador més transparent.

Comparteixo molts pensaments amb tú. Jo també sento aquesta buidor quan parlo amb algú que només vol anar a la seva.
Em decepciona molta gent quan me n'adono que no poden fer un exercici d'empatía i posar-se a mirar les coses des d'un altre perspectiva.
Però també entenc que després d'escoltar algú que pensa diferent de tu mateixa, aquest algú recapacita en el seu interior... bueno, al menys a mi em passa, jajaja! de vegades les persones necessitem cometre errors per aprendre d'ells.

Però crec que lo més important per fer-se entendre és deixar molt clar el significat de les nostres paraules i aclarir les intencions d'aquestes.

Gràcies per fer-me reflexionar ;)

Una abraçada!

GEMMA ha dit...

Hola Rosana, si, m'he rellegit el post i tens raó en que el to està una mica pujat, excusa'm, però és que segurament m'ha servit per desfogar-me una mica per alguna vivència recent... m'entens oi? Gràcies per les teves aportacions, és fantàstic intercanviar parers, enriqueix el post i per tant també m'aporta a mi. Una abraçada!