dimarts, 9 de desembre de 2008

Començar

Del llibre "Quan vaig començar a estimar-me", de Kim McMillen, extrec només unes poques paraules, n'hi ha un munt més:

Quan vaig començar a estimar-me... Vaig sentir una força que m'obligava a baixar el ritme, i això ho ha canviat tot. / Vaig deixar de creure que la vida és dura. / Vaig deixar d'ignorar o tolerar el meu dolor. / Vaig començar a sentir els meus sentiments, no a analitzar-los; senzillament a sentir-los. Quan ho faig, succeeix alguna cosa meravellosa. Intenta-ho, ja veuràs.


Dibuix d'Arnal Ballester.

3 comentaris:

Ester ha dit...

Gemma m'ha encantat aquest fragment! te molta raó...escriu algun altre :)
Salut i ha començar que mai és tard

Rosana ha dit...

Ultimament em ve molt sovint al cap una frase de "Los Luthiers"... Llegint el teu post m'ha passat una altre vegada, potser el meu subconscient intenta dir-me algo?

- No te tomes la vida demasiado en serio. De todas formas no saldrás vivo de ella.-

GEMMA ha dit...

Ok Ester, ho tindré present!

Hola Rosana! Si, no cal prendre's la vida MASSA en serio, tens raó, i amb el temps un aprèn a relativitzar i desdramatitzar el que a un li passa.

Penso ara que MASSA de fet és un adjectiu poc equilibrat!! jaja... sempre cal trobar les bones dosis, les que ens duen a la plaent estabilitat. Mua!