dilluns, 22 de desembre de 2008

Boira

Després de recórrer aquests dies atents quilòmetres enmig d'una espessa boira lleidatana, li dedico ara un poema a aquest fenòmen meteorològic:


La boira ha tapat el sol.

Us proposo aquest poema.
Vos mateix en sou el lliure
i necessari intèrpret.


Poema de Joan Brossa.

4 comentaris:

Rosana ha dit...

Jajaja! Gemma! Que em fa riure aquest post... és una mica com allò de l'art conceptual, una vegada vaig veure a una exposició una galeta Maria enganxada a la paret i em vaig fer també un tip de riure!!!

Bones festes preciosa!!

Rosana.

GEMMA ha dit...

Jaja! Saps, a mi m'agrada aquest tipus d'art perquè et fa partícep d'un joc d'agudesa, i acostuma a provocar-te un somriure als llavis, o un tip de riure com bé dius tu!

Petonàs Rosana, bones festes també per a tu!!

Pèsol ha dit...

Hola, he aconseguit 53 minuts no anant a buscar aigua a la font. Ah!, si no tinc que anar a cap font!. Ja sé, el major banc de minuts està en no mirar la tele.
Amb aquest munt de minuts aprofito per desitjar-te a tu i a tots els teus amics bones festes i que els reis no us portin masses coses que impedeixen tenir les que de veritat mereixen la pena.
Petons i fins l’any que ve (tanco tota mena d’eina informàtica durant uns dies).
Per cert, demà tinc que fer bastants quilòmetres atents en mig de la boira lleidatana, me’n vaig a Zaragoza, recordaré aquest poema.

GEMMA ha dit...

Fins l'any que ve Pèsol. I ja m'explicaràs com has vingut l'estat d'atenció que demana creuar la boira! Si, que el proper any valgui molt la pena per a tots. Petons!