dimecres, 12 de novembre de 2008

Fermesa

La lletra de la cançó d'Alanis Morissette titulada "Hand in my pocket", on per cert l'harmònica sona a delícia, diu així:

video

Estic en bancarrota però sóc feliç/Sóc pobre però sóc amable/ No tinc diners però estic saludable, sí/ Estic elevada però a la terra/ Sóc assenyada però estic aclaparada/ Estic perduda però esperançada, nen.

Al que es redueix tot és a que tot anirà bé, bé, bé/ Perquè tinc una mà a la meva butxaca/ I l'altra està donant un cinc alt.

Em sento ebria però estic sòbria/ Sóc jove però mal pagada/ Estic cansada però treballant, sí/ Em preocupo estant agitada/ Estic aquí però en realitat ja m'he anat/ Estic equivocada i ho sento, nen.

Al que es redueix tot és a que tot anirà bé/ Perquè tinc una mà a la meva butxaca/ I l'altra està movent una cigarreta...


Una possible lectura podria ser que mai hem d'estar parats, que sempre hem de moure fitxa malgrat les dificultats, els dubtes, els mals moments, existeix la dualitat... i l'esperança ens ha de mantenir en peu, ferms, evitant no perdre mai el componiment.

Però quina lectura en treus tu?

5 comentaris:

ester ha dit...

sent conscients de les dificultats del nostre caminar i la realitat del nostre dia a dia em de tirar endavant amb FERMESA. Treure la força de dins d'un mateix...sense oblidar on som i qui som.

Escoltant aquesta harmonica tot es torna possible i senzill...llastima que la musica sovint es perd en l'oblit

GRACIES PER AQUESTA CANÇO

GEMMA ha dit...

Tens raó hi ha moltes coses que s'obliden de seguida.. però moltes altres no! Gràcies a tu Ester.

Anònim ha dit...

La canço et dona força per fer moltes coses.........i aquestes no s'obliden tan facilment.

GEMMA ha dit...

Ok Don Anònim, doncs a apropiar-se de força!

Ester ha dit...

si,si tens raó anònim...pero em referia que sovint oblidem la canço que ens ha donat la força i cal doncs tornar-la a escoltar....ENDAVANT!!