divendres, 10 d’octubre de 2008

Mestissatge

L'escriptor francès Jean-Marie Gustave Le Clézio ha rebut el Premi Nobel de Literatura. Autor d'obra humanista.


Destaco un seguit de motius interessants que justifiquen el perquè aquest cop ha estat ell:

Per ser l'escriptor de la ruptura, de l'aventura poètica i de la sensualitat extasiada, a més de ser un investigador de la humanitat fora i sota de la civilització dominant.

El seu principal mèrit és ser un escriptor accesible per a tots per ser un “ciutadà del món”

És un cosmopolita, un nòmada. Pertany a vàries cultures i va passar llargues etapes de la seva vida en altres llocs fora d'Europa. La seva escriptura està clarament marcada por això. No se'l pot considerar com un típic escriptor europeu. És francès sí, però més que res un viatjer.

Ha recorregut un llarg camí des de els seus inicis i l'estil s'ha tornat transparent i res pretenciós.

Ha estat un pioner de la literatura compromesa amb l'ambient i l'ecologia quan ningú escrivia sobre aquests temes.

D'estil crític, les seves novel.les qüestionen a la civilització, entorn a mons enfonsats i allunyats.

Les seves novel.les Terra Amata (1967), La guerre (1970) i Les géants (1973) són exemple d'això. (I es considera que la seva obra mestra és la titulada com a Desert (1980)).


Va ser tan inesperat el reconeixement per Le Clézio que quan li van anunciar per telèfon de la notícia va assegurar que estava llegint, i sembla ser que la casualitat va ser que llegia a l'escriptor suec Stieg Dagerman, que per cert l'ha recomenat.

Han dit per la ràdio que les seves obres no estan traduïdes encara al català, serà ara el moment de fer-ho.

Ja tinc nous llibres per afegir a l'apartat de lectures pendents.