dimecres, 15 d’octubre de 2008

Diferent

Pala és una utòpica illa en un imaginari Pacífic... un món nou on tot funciona d'una manera diferent a la d'occident, a la nostra manera de fer i organitzar-nos. Ens ho explica Aldous Huxley en la seva novel.la La isla, que aquest dies me l'estic llegint. La història que ens relata és una proposta d'interessants reflexions i evidències, en llenguatge directe, on se'ns qüestiona la manera de procedir en les nostres vides, com ara aquesta:


Aquí a Pala ens dediquem a cavar i remoure la terra com una forma de terapèutica. Com una prevenció per tal que la terapèutica resulti innecessària. A Pala inclús els professors, inclús els funcionaris del govern es dediquen durant dues hores diàries a cavar i remoure la terra, com part de les seves obligacions i del seu plaer.

Faig treballs musculars perquè tinc músculs; i si no els uso em convertiré en un malhumorat aficionat a la cadira. Sense res entre l'escorça i les natges. O més bé amb tot... però en condicions de total inconsciència i estancament tòxic. Els intel.lectuals d'occident són tots aficionats a la cadira, per això la majoria de vosaltres sou tan repulsivament malsans. En el passat fins un duc havia de caminar molt; fins un userer, fins un metafísic. I quan no empraven les cames s'espulsaven sobre el cavall. En tant que des del magnat fins la seva mecanògrafa, des del positivista lògic, es passen les nou dècimes parts del temps envoltats d'escuma de goma. Seients esponjosos per culs esponjosos... a casa, a l'oficina, als automòvils i en els bars, els avions, els trens i els autobusos. Res de moure les cames, res de lluitar contra la distància i la gravetat... Res més que ascensors i avions i automòvils, res més que escuma de goma i una eternitat d'estar asseguts. La força vital que solia trobar la seva sortida a través dels músculs despullats es torna contra les vísceres i el sistema nerviós, i els destrueix lentament.


Aquest només és un entre tants d'altres plantejaments que apareixen en el llibre, que segur provocaran petites i saludables mutacions a qui el llegeix. Ja posaré algun altre post extret d'aquest llibre, val la pena, parla per exemple de la familia d'una manera que sorprèn.

Lectures com aquestes són del tot recomenables, com la consigna: "Atenció. Atenció. Atenció." recitada per part d'una veueta d'ocell insistent que persegueix repetidament al lector al llarg de les seves pàgines. Posar atenció a l'ara i a l'aquí és un requeriment tant dfícil de mantenir inalterable!

2 comentaris:

ester ha dit...

ostres amb aquest illa...si si durant l'estona que he llegit el fragment he estat en PLENA ATENCIÓ..facinda pel que llegia...he estat present en l'ara i en l'aqui...i axo que es veritat que no és facil...durant uns segons ho has aconseguit que ho fes!

GEMMA ha dit...

Pert sort anem aprenent, i tard o d'hora aconseguim fites!