dissabte, 20 de setembre de 2008

Distintiu

Ja som a dissabte, a pesar que el dia encara no s'ha llevat, i ara mateix plou...


i em ve a la memòria aquella cançó d'en Tomeu Penya que trobo tan simpàtica i diu així:

Plou i a defora bufa es vent
Que me fa sentir petit com un granet d’arena
Estic dins del llit estic ben calent
Avui ja no em mouré d’aquí

Plou i a defora bufa es vent
Que dorm es meus sentits i aixeca sa tempesta
I aquest tic a tic que a jo representa
Música i cançons i un bon grapat d’emocions

Plou i a defora bufa es vent
Jo som com un rupit ajupit dins un ullastre
Mig embadalit escolt s’aigo caure
I avui ja no em mouré d’aquí

Plou i a defora bufa es vent
Que dorm es meus sentits i aixeca sa tempesta
I aquest tic a tic que a jo representa
Música i cançons i un bon grapat d’emocions

es senyal de terra humida
d’herba verda i de frescor
tornarà l’ocell que donà vida
desperta’t i vine
aquest temps convida a fer l’amor


I és que hi ha veus que no passen desapercebudes, perquè són del tot peculiars, com la d'aquest mallorquí, no ho creus? Jo no la canto no sigui que es posi a tronar!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Deu ni do lo matinera que has estat avui!
La pluga sempre es refrescant i al menys mi en relaxa.
Has pusat una galleda d'aigua per arreplegarne una mica?

GEMMA ha dit...

Més que matinera, vaig anar-me tard a dormir, quan ja havia entrat el nou dia.. Gràcies!