dissabte, 27 de setembre de 2008

Percepcions

A Occident, el més poderós aliat de la bellesa fou sempre la llum; en l'estètica tradicional japonesa allò essencial està en captar l'enigma de l'ombra. El que és bell no és una substància en sí sinó un joc de clars i obscurs produit per la juxtaposició de les diferents substàncies que va formant el joc subtil de les modulacions de l'ombra. El mateix que una pedra fosforescent en l'obscuritat perd tota la seva fascinant sensació de joia preciosa si fos exposada a plena llum, la bellesa perd tota la seva existència si se suprimeixen els efectes de l'ombra.


Aquest text fou escrit pel japonés Junichirô Tanizaki l'any 1933, forma part d'un assaig que ja s'ha fet clàssic sota el títol “Elogi de l'ombra”. A qui l'interessin aquests temes de trets refinats li agradarà, és una mirada al detall. Una agradable lectura pels sentits, que es llegeix en un plis plas.

Per cert, m'encanta el joc de llum i ombra de l'arquitectura japonesa present en els seus espais tan meditativament minimalistes, m'imagino allí i m'abstrec per un viatge de sensacions que em fascina. Res és impossible, diuen!