dimarts, 23 de setembre de 2008

Glups!

M'agrada anar a buscar bolets, encara que no és una activitat que realitzi assiduament, hi entenc poquíssim, es pot dir que si hi anés sola només tindria la certesa de recollir-ne dues espècies comestibles: les corrioles i els rovellons. Es disfruta moltíssim quan vas a collir-ne amb algú que en sap del tema, i encara que hi he anat algun cop, no m'arriscaria a comprovar si he aprovat tal exercici tot cuinant-los jo a casa meva: " Tots els bolets són comestibles, però alguns, una sola vegada." Glups!!


D'anècdotes n'hi ha un munt, com ara aquesta:

“Anirem a buscar bolets”, decideix la meva amiga. Baixem per una carretera monovehicle, de la part de Beuda. Quan veiem uns pins, arranem el cotxe. Bosc espès i humit, molsa i bardissa. Tiges seques i espinoses penjades dels arbres. T’ajups i t’aixeques, i sempre t’esgarrinxes. Troncs negres, ajaguts, podrits, estovats, que es desfan sota el peu. La teranyina repèl l’aigua, que s’hi concentra en gotes de llum. Un ocell piula. El jersei s’enganxa. Bruc florit. Cireretes d’arboç dessagnant-se a terra. Un grill persistent fa grinyolar els arbres. Això no era cap corriol. Pinyes petites per terra. Zero bolets.

De Toni Sala.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi vist un reportatge del Punçet, gracies al teu enllaç de talents.
Gràcies.
Et recomano un blog el de ysehizo laluz, que atraves dell hi ha un repertori de blogs.

Salut!

GEMMA ha dit...

D'en Punset un sempre n'aprèn, m'alegra que t'hagi servit. Gràcies per la teva recomenació.