divendres, 22 d’agost de 2008

Viatges

L'individu porta implícit extensos viatges de terrenys inesgotables, des dels cel.lulars fins els de personalitat i caràcter, la llista seria llarga... L'ésser és un mapa amb infinites rutes, traçades per paisatges diversos i cromatismes pintorescs. I és veritat que és maco viatjar per les persones, explorar els seus espais i aprendre'n.


He conegut persones desertes,
portuàries, volcàniques,
il.luminades per idees boreals,
mig partides per temors
com rius gebrats,
alçades sota el nivell dels somnis
o abatudes com muntanyes
orfes de peus a les clivelles.

N'he admirat contradiccions:
esperits parabòlics emergint
de les barraques.

També he recorregut els hemisferis
d'algunes ments en guerra,
i a despit d'aquest perill
sé que mai no em cansaré
de viatjar per les persones,
dels hostals de tendresa
on em deixen pernoctar,
dels seus fruits, ponts, ruïnes,
selves, tombes, valls,
i de tants gratacels de preguntes
i museus on reposen
els silencis més fondos i antics.


Poema Viatges de Cèlia Sànchez-Mústich.