dimarts, 19 d’agost de 2008

Dolcesa

Els caramels de pal són unes divertides llaminadures, però no només pel paladar dels més petits, doncs a mi també m'agrada molt llepar aquests tipus de dolços.


Però bé, no vull, ara, parlar de xupa-xups sinó d'un altre tipus de dolçor, la dolcesa humana. Virtut de la que es tracta en un dels apartats del recomanable llibre del filòsof francès André Comte-Sponville sota el títol de “Petit tractat de les grans virtuts” (que ja l'he citat altres vegades en el bloc).

Extrec algunes paraules sobre el que ens diu: La dolcesa és una virtut femenina, potser per això agrada trobar-la en els homes. El que té de femení, o el que sembla tal, és un coratge sense violència, una força sense duresa, un amor sense còlera. És el que tan bé escoltem en Schubert i el que tan bé llegim en Etty Hillesum. La dolcesa és abans que res una pau, real o desitjada: és el contrari de la guerra, de la crueltat, de la brutalitat, de l'agressivitat, de la violència... Pau interior, sovint esquitxada d'angoixa (Schubert), de vegades il.luminada de joia o gratitut (Etty Hillesum) però sempre desproveïda d'odi, de duresa, d'insensibilitat. L'agressivitat és una feblesa, la còlera és una feblesa, fins i tot la violència, quan no està sota control, és una feblesa. I què pot controlar la violència, la còlera, l'agressivitat, si no és la dolcesa? La dolcesa és una força, i és per això que és una virtut: és la força en estat de pau, força pacífica i dolça, plena de paciència i mansuetud.

Quan que m'agrada trobar aquesta virtut en tot ser humà!