dilluns, 4 d’agost de 2008

Dir no

El viatge que un emprèn després de dir segons quins NO segur que és de caràcter familiar per tots. No sempre és agradable pronunciar una negació ferma, malgrat que sigui alliberador i acord amb un mateix. Això m'ha passat avui i un grau de soledat m'ha envaït.

Hi ha moments que després de dir un NO per haver-se posicionat amb fermesa davant d'una proposició, restem afectats durant una estona, com a mínim, o en casos pitjors un l'apropia un estat lànguid de mal sabor. Sé que són estats naturals, i cal saber no bloquejar-se en la desmoralització, per dir-se amb convicció: endavant! doncs és en aquests instants que podem aprofitar per reflexionar, d'on segurament creixerem en algun sentit.

I sobretot és prioritari saber passar tot seguit a distreure'ns en alguna ocupació distesa per aconseguir canviar el nostre registre emocional al pol oposat. Yes!!


Per cert, he trobat els següents avantatges de saber dir no:

• Expresses als altres el que sents i els demostres que saps què necessites i que actues en funció dels teus propis criteris, prenent les teves decisions.

• Augmentes la seguretat en tu mateix i la teva autoestima. Això et fa sentir bé.

• Evites que s'aprofitin de tu i defenses els teus drets. A la llarga els altres sabran què et poden demanar i què no.

• Desenvolupes un bon control de les situacions socials. La sinceritat i la confiança reforçaran les teves relacions socials de forma positiva.

• Poses a prova la relació amb els altres. Les persones que t'aprecien i valoren t'entendran i respectaran la teva opinió.

Ara bé, s'ha de dir no amb educació, coherència, serenitat, respectant l'opinió dels altres (sense desestimar les seves idees), i cedint quan ho creguem oportú. A més a més, de vegades, s'ha d'argumentar la nostra posició per donar l'opció als altres a fi que ens entenguin, i així estalviar-nos conflictes amb les persones que ens envolten.


Però si creiem que hem de dir SI, sobretot oblidem el NO.