dijous, 14 d’agost de 2008

Destruir i reconstruir

Ens ho diu Paulo Cohelo, forma part del llibre "Com el riu que flueix":

M'inviten a anar a Guncan-Gima (es troba al Japó), on hi ha un temple de budisme zen. Quan hi arribo, tinc una sorpresa: l'edifici és bellíssim i està situat enmig d'un bosc grandiós, però, al costat, hi ha un ermot enorme. Pregunto a l'encarregat el significat d'aquell terreny i em respon:

- És el solar on farem la pròxima construcció. Cada vint anys destruïm el temple que veu i el recosntruïm al costat. D'aquesta manera, els monjos fusters, paletes i arquitectes, tenen la possibilitat d'exercir sempre les seves habilitats i d'ensenyar-les. I així també mostrem que a la vida no hi ha res d'etern i que fins i tot els temples estan subjectes a un procés de perfeccionament constant.



Déu ni do!

(Aquest cercle traçat en negre es coneix com a ENSO, és un símbol religiós zen, una representació del nostre veritable ser, mai és un cercle tancat perquè sempre s'obre a l'espai, a l'infinit.)