dijous, 7 d’agost de 2008

Buscar

Avui m'he retrobat amb un llibre que reposava a la prestatgeria de la meva habitació. M'identifico molt amb el que expressa el títol d'aquesta novel.la “La dona que buscava” de l'escriptora egípcia Nawal El Saadawi (la imatge de baix no té res a veure amb el llibre). Aquesta obra me la van regalar fa uns anys i recordo qui va ser. Hi ha títols que a un li criden, i a mi aquest molt, sembla que l'autora me l'hagi dedicat a mi a més d'altres molts lectors. Qui me'l va regalar diria que també va agermanar-m'hi.


Normalment acostumo a subratllar en llapis paraules, frases, fragments del text que per algún motiu em criden l'atenció, opto per ressaltar-ho com una forma de remarcar-m'ho. Faré doncs, ara, després de vuit anys de llegir-me'l, una selecció d'algunes de les coses que van quedar aleshores assenyalades:

Moltes coses a la vida passen d'un moment al moment següent, més de les que la gent imagina, perquè la gent només imagina el que coneix, el que entén. / Tot a la vida passa per algun motiu. Però quin era el motiu?/ A diferència d'atres mares en aquella època, no pensava en el casament. Les seves ambicions no eren de la mena femenina normal. / Sí, existia alguna cosa que només ella sabia. / Quanta por hi ha al món! / Però només amb els desitjos no n'hi ha prou, mare. / No se suposava que havia de sentir-se feliç? / Potser havia viscut abans en un altre cos. / I aleshores va tornar a sentir angoixa, perquè tornaria a caure en l'abisme de l'espera. / No sempre veiem les coses que tenim. / He de deixar aquest costum. / La seva vida pertanyia al món que volia canviar. / Per què no es pren la vida tal com ve? / Què busca? Què vol que no pot trobar-se en aquest món?

Aquest exercici sempre l'havia considerat incitant, i m'ha agradat fer-lo. Jo diria que n'ha quedat un trenclaclosques original i prou comprensible.

I, qui em psicoanalitza ara, amb la perspectiva de vuit anys enrera, després de teclejar aquestes paraules ? Jaja... Qui és el valent? Jaja.. De fet som tant i tant complexos, i majúsculament enrevessats, som tants jo diferents dins d'un jo més global, que més val que ocupem el temps en altres divertiments. Vinga, anem a jugar!