dimecres, 13 d’agost de 2008

Amb cada cosa

Tan és l'estació que estiguem: estiu, tardor, hivern, primavera... perquè és en tot moment que hem d'aconseguir respirar amb el màxim de benestar, com diu el següent poema és bo fer-ho amb cada cosa:


Després del temporal i el gris fosc a la finestra, surt i fes que el cor et bategui d’acord amb cada cosa.

Amb l’arbre sol enmig del prat. Amb les runes d’un niu entre branques esbucades. Amb el camí que fas, les mans arrugades al fons de les butxaques.

Que et sigui igual si el mar ara a l’hivern es menja brutalment la platja: les boies suraran.

I imagina que respires l’aire volat per un ocell tot just escapat d’un gabió.


Poesia de Manel Forcano, i pintura de Yoshiro Tachibana.