dimecres, 9 de juliol de 2008

Orientació

"El misteri inicial latent en qualsevol viatge és: Com ha arribat el viatger al seu punt de partida? Com he arribat a la finestra, a les parets, a l'estufa, a l'habitació mateixa? Com és que estic sota aquest sostre i sobre aquest terra? La resposta només pot ser conjectural, subjecta a argumentacions a favor i en contra, matèria per a la investigació, la hipòtesi, la dialèctica. M'és difícil recordar com ha estat. A diferència de Livingstone quan s'endinsava en el més remot d'Àfrica, jo no tinc mapes a mà, ni un globus de les esferes terrestre o celeste, ni un plànol de muntanyes i llacs, ni sextant ni horitzó artificial. Si algun cop vaig tenir brúixola, fa molt de temps que la vaig perdre. Però, ha d'haver-hi alguna raó que expliqui la meva presència aquí. Va haver un pas que em va col.locar en aquest punt i no a qualsevol altre planeta. Dec pensar-ho. Dec descobrir-ho."


De Louise Bogan (1897-1970), pertany a l'obra Viatge al voltant de la meva habitació. Poetessa nordamericana. Figura representativa de la generació que va assumír la crisis de valors que va seguír a la I Guerra Mundial. Obres principals: Body of this Death (1923), Dark Summer (1929), The Sleeping ...

I tu diries que vius orientat? Saps cap on vas? O et deixes dur pel vent que bufa? Hi ha tants camins per poder escollir!! Excloure'n segons quins no és feina fàcil, suposo que es tracta de guiar-se per l'instint, si un sap reconeixe'l-se clar!