dimecres, 25 de juny de 2008

Busca't

... explora't, intueix-te i segueix-te, descobreix-te i sorpren-te, ubica't, recrea't i troba't. Es tracta d'això, de fer-se a un mateix.


I en relació amb aquesta idea, transcric el següent poema:

Sortós qui sense seny ha travessat les mars
i ha conegut el món de l’una banda a l’altra;
qui obeint el seu vent se n’anava a l’atzar,
que és el millor país pels cors sense mare.

Sortós qui com un foll i en un rapte de vol
feia néixer els seus cants del fons de les entranyes;
qui estimava pels ulls com si no tingués cor
i es deixava estimar si tant li demanaven…

Sortós qui com un rei que donés els seus béns
se n’anava a captar, perdut i sense pàtria,
i tastava la vida en qualsevol indret,
collida pels camins, amb gust de rels amargues…

Qui sol i sense rems i en un mar porcel.lós
s’alçurava en el cant sobre la cresta blava
i a la gorja del vent ofegava la por
i sabia esbandir els odis amb rialles…


De Josep Palau i Fabre, exposició virtual.

Gosadia!