dimarts, 27 de maig de 2008

Protestar o resignar-se

Fa 40 anys dels esdeveniments del Maig del 68.

Fa unes setmanes en el programa Àgora de TV3 es va debatre sobre aquest esdeveniment, i els ponents arribaren a la conclusió de que és un fet ambivalent com tants d'altres trancorreguts al llarg de la història. Es va dir que el Maig del 68 ni va ser un fet formidable ni tampoc va ser un desastre. Els tertulians es qüestionaven de si és un fet històric molt menys important del que potser se l'ha catalogat socialment, i que segurament s'ha mitificat més del compte. Em va sobtar, jo dec ser una de les qui l'ha mitificat, aquest succés el tenia com un familiar i proper referent de revolta pel canvi, un exemple d'acció de queixa per millorar allò que es creu injust, alguna cosa així com que el canvi és possible; l'acció per un món més just.


Vaig prendre nota del debat: S'estava bastant d'acord en que reconeguts canvis socials esdevinguts en les darreres dècades, com el cas de l'ecologisme i el feminisme foren originats abans de la revolta estudiantil francesa, doncs aquesta revolta per altra banda no va ser iniciada a Paris com es diu normalment sinó a California i es va extendre a diferents llocs del planeta. El 1968 fou un dels anys més agitats en la història del segle XX, fou l'any de la revolta estudiantil i la vaga general a França, de l’assassinat de Martin Luther King als Estats Units, de l’Ofensiva Tet al Vietnam, de la Primavera de Praga, de la matança d’estudiants a Mèxic... Tots els anys 60 van ser per tant un període de canvis, amb un seguit de manifestacions estudiantils contra el poder establert, inquirint en estat i política, demostracions de protesta que van esclatar amb el moment d'efervescència i trencament social que correspon al maig del 68.

De tota manera, he llegit que: malgrat no haver acomplert els seus objectius, la revolta del maig del 68 va tenir una influència enorme i, encara avui, molts francesos continuen considerant-la com un dels esdeveniments claus de la història contemporània del seu país. Psicològicament va ser molt important el canvi operat en les relacions entre pares i fills, professors i alumnes, funcionaris i contribuents, i fonamentalment entre empresaris i obrers, que va suposar una ruptura amb l'antic moltlle autoritari francès; i va crear una atmosfera nova, que afavoria les iniciatives de diàleg i implicava un més gran respecte per les persones. Aquesta és, sens dubte, la gran aportació del maig del 68.

Transcric alguns dels eslògans que es proclamaren durant aquesta mítica revolta:

Il est interdit d'interdire.
Prohibit prohibir.

L'imagination au pouvoir.
La imaginació al poder.

L'ennui est contre-révolutionnaire.
L'avorriment és contrarrevolucionari.

Pas de replâtrage, la structure est pourrie.
No li posis parxes, l'estructura està podrida.

Travailleur: Tu as 25 ans mais ton syndicat est de l'autre siècle.
Traballador: Tens 25 anys, però el teu sindicat és del segle passat.

Soyez réalistes, demandez l'impossible.
Siguem realistes, exigim (fem) l'impossible.

On achète ton bonheur. Vole-le.
Estan comprant la teva felicitat. Roba-la.

Autrefois, nous n'avions que le pavot. Aujourd'hui, le pavé.
En altres temps, només teníem cascalls. Avui, els carrers.

Oubliez tout ce que vous avez appris. Commencez par rêver.
Oblidint-se de tot allò que han après. Comencin a somiar.

Quins eslogans afegiries i quin per sobre de tots fas més teu?

I dic jo, que siguem sempre inconformistes, i que no ens conformem amb només existir!