diumenge, 18 de maig de 2008

La pluja mulla

Benvinguda, per fi!

Masses núvols, gotes i més gotes, aigua que cau del cel dia si dia també, i ara no et queixis eh! Que ens coneixem. Si plou perquè plou, i si fa sol perquè fa sol. I ara ric, jo, sí, m'he fet gràcia ves per on. T'has fixat com els paraigües tornen a somriure? No? Doncs observa'ls bé.

Però si sortissis fora despistat, o el xàfec t'agafés de sobte desprevingut, aprofita-ho, assaboreix el plaer de mullar-te, quin gust! A més, les sabates queden netes en un moment, aquests dies de betum n'estalviarem.

Ah! i evita pronunciar allò de “quin dia fa, a veure si surt el sol, coi”.. no sigui que aquest cop el temps et faci cas i la sequera s'acabi ressecant. Que la pluja mulla! Per si ja no ho recordes. Jaja.. I és que la vida rera un vidre no es veu bé.


Avui tinc l'humor més viu! Com el sol dóna energia i fa dies que no el veia, crec que pateixo un possible efecte secundari, a mi m'està donant pel riure, i a tu? Per mi que no deixi de ploure, ja veus.

Encara que estic veient que avui està fent un SOL.. ejem.. aquesta tarda si continua així a fer solarium per a carregar piles.