dilluns, 5 de maig de 2008

Espectres

Aquest cap de setmana he vist Espectres al Romea, una de les obres d'Ibsen diuen que més polèmiques. No m'estranya. Quin drama humà més cru! Presenta una crítica dura als valors de la societat. Segur que aquesta obra quedarà ben gravada en el meu arxiu neuronal.


Em va commoure i de quina manera, varen sorgir llàgrimes ben sentides de dins meu, provocant tal alteració interior que en el moment dels aplaudiments després d'adonar-me com s'aixecaven tres o quatre espectadors de les primeres files vaig alçar-me jo, sense cap mena de tall i dubte, decidida vaig aclamar amb fermesa l'espectacle, en aquells instants jo només era un vibrant sacseig.

Quanta veritat, quanta duresa, quant sofriment expressat dins d'un laberint emocional perfectament lligat. Un cop fora, al carrer, tota jo encara restava afectada pel bull d'emocions humanes exposades dins d'aquell teatre, necessitava aleshores que el meu xup-xup seguís el seu curs natural i m'hagués agradat poder atendre amb calmada atenció les meves sensacions. Però bé, que no sembli que només prioritzo la part tràgico-emotiva de la comèdia, ni molt menys, està impregnada d'intel.ligents continguts plens d'interés per intercanviar en un debat a la sortida.

L'Emma Vilarasau va estar esplèndida, quina excel.lent interpretació, quin treball més ben fet. No l'havia vist mai en directe i per cert no la segueixo mai a les sèries televisives, però ahir em va emocionar fortament. Quin canvi de registres tan genials que sap fer, admirable la gran facilitat que sembla té per passar del plor al riure dins del seu complexa personatge, el tractament dels convulsius conflictes interns d'una mare. Considero un bon actor aquell que interpreta un personatge que el fa creïble, que és posa a la pell del personatge, que sembla realment real. Qui fa de fill, en Ramon Pujol, quin paperàs també, què bé ha sabut representar els fantasmes de la ment.

L'obra, Espectres, parteix d'un conjunt de successos dins l'àmbit familiar que serveixen com a base per mostrar el joc de conflictes que sorgeix i conviu entre allò que la persona és com a individu i el que aparenta. Dues temàtiques enrevessades, no creus?