dijous, 17 d’abril de 2008

Sobre les virtuts

Trasllado unes breus pinzellades sobre la temàtica del llibre Petit tractat de les grans virtuts del reconegut filòsof francés A.Comte-Sponville. Obra que considero que val molt la pena, reflexions singulars i decidides sobre les virtuts, treurem idees noves i vives d'aquest seguit de mèrits humans. Escrit en un llenguatge directe i amè que aconsegueix caçar al lector. Una lectura intel.ligent.

"No se'n parla gaire sovint, de les virtuts. Això no vol dir que no ens facin falta, ni ens autoritza a renunciar-hi. Val més ensenyar virtuts, deia Spinoza, que condemnar els vicis: val més la joia que la tristesa, val més l'admiració que el menyspreu, val més l'exemple que la vergonya.

No es tracta de donar lliçons de moral, sinó d'ajudar a cadascú a esdevenir el seu propi mestre i el seu únic jutge. Amb quin objectiu? Per ser més humà, més fort, més amable. Virtut és potència, és excel.lència, és exigència. Les virtuts són els nostres valors morals, però viscuts i en acte: encarnats en la mesura que els hem pogut encarnar; sempre singulars, com cadascú de nosaltres, i sempre plurals, com les febleses que combaten o corregeixen. En nosaltres no hi ha un Bé: el bé no és, sinó que es fa, i això és el que anomenem virtuts.

Les virtuts són, doncs, l'objecte d'aquest llibre: de la urbanitat a l'amor, divuit capítols sobre aquestes virtuts que ens manquen (però no del tot: com podríem , sinó, parlar-ne?) i que ens il.luminen."


Molt recomenable. Ja hi aniré incidint a mida que el llegeixi. De moment m'he iniciat en la urbanitat que segons diu l'autor només és l'aparencça d'una virtut.. aquest llibre promet.

Vinga a fer virtuts!