divendres, 18 d’abril de 2008

“El matrimoni és un estat que no em convé, ...

... homes i dones vivim en móns diferents” són paraules de la narradora Doris Lessing, les remarco per la seva rotunditat.


Ja tinc un possible llibre per aquest Sant Jordi, fa temps que tenia ganes de llegir alguna cosa de la Doris Lessing i avui TV3 me n'ha fet memòria. Ja ha sortit en català la darrera novel.la d'aquesta escriptora britànica LA CLIVELLA, pel títol sembla que la història vindrà tramada d'alguna mena de fissura, esquerda, obertura... Si? De quin tipus? Si llegim l'anunciat del seu argument ja tenim més informació al respecte: Un vell senador romà s'embranca en el que probablement serà el seu últim repte: explicar de nou la història de la creació de la humanitat a partir d'un material inèdit. Coneguda en diferents èpoques pel títol de la Clivella, la narració ha estat considerada tan incendiària que durant segles s'ha guardat amb altres documents "estrictaments secrets". El vell senador explica la història de les Clivelles, una antiga comunitat de dones que viuen en un paratge paradisíac, arran de mar, sense cap necessitat ni coneixement dels homes. Un bon dia, però, l'inesperat naixement d'una criatura estranya -un nen- trenca l'harmonia.

Aprofito per enterar-me més sobre la biografia de Doris Lessing: Va néixer el 1919 a Iran, la seva família es va traslladar a viure a Zimbawe (Rhodesia, antiga colònia anglesa) on va passar la seva infantesa i joventut, rebent una educació estricta que la va fer deixar els estudis i formar-se de manera autodidacta, va obenir el bell descobriment de la naturalesa i la nefasta revelació de la discriminació racial. Comença a escriure històries de ben joveneta. Es casa als 19 anys, té dos fills i cinc anys més tard se separa. Entra a formar part de grups amb idees comunistes. Més tard es torna a casar i pren el cognom d'aquest segon marit. És a partir dels 36 anys quan comença la seva carrera a Londres com a escriptora. Molt compromesa politicament va perdre definitivament les seves il.lusions al respecte i l'any 1954 va decidir abandonar el comunisme. Se li va prohibir fins i tot poder anar a Zimbawe on hi retornarà quaranta anys després. Les seves novel.les són molt autobiogràfiques, plasmen molt els seus desenganys socials i politics, se centren en conflictes cuturals. Es va convertir en icone de les reivindicacions feministes al publicar “El quadern daurat”, obra que la dugué a la fama.

L'any passat, se li va donar el Premi Nobel de Literatura, que recordo haver vist les imatges per la televisió on ella gairebé ni es va immutar, la meva impressió és que a ella tan li feia aquella prova de reconeixement. Sembla ser que els mitjans de comunicació li van anunciar just en el moment que ella venia de compres com un dia qualsevol, i és que els periodistes es van avançar sense estar ella previnguda de la notícia. De fet aquest Nobel va ser en general una sorpresa per la gran majoria de la crítica literària, una mica improvisat potser, encara que també hi hagueren moltes altres veus que proclamaren amb alegria la decisió del jurat, per aquests la novel.lista Doris Lessing s'ho mereixia des de feia temps. Segurament per ella ja era massa tard per rebre aquell guardó o la seva actitud despreocupada senzillament responia al fet de que ella el que hagués desitjat hauria estat no haver de viure segons quins aconteixements que formen per sempre més part de la seva biografia. Però el Comitè Nobel va decidir recompensar a "la narradora èpica de l'experiència femenina, que amb escepticisme, ardor i una força visionària escruta una civilització dividida", va indicar el comunicat de l'Acadèmia sueca per explicar el premi.

Per cert el 1999 va rebre el premi Internacional de Catalunya, i el 2001 el Principe de Asturias.

A veure com serà el seu darrer llibre, i el primer que jo llegeixo d'ella!